En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de novembre del 2015

El sentit original de compartir

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Regadío dins La sonrisa de hiperión

Torreta verda,
garrafa d'aigua buida.
Per omplir els versos,
caldrà que et buidis tu.
No esperes res a canvi.

10 comentaris:

  1. L'aigua rega les plantes. I la imaginació.
    Es buida la garrafa i s'omple la inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que no s'ha de regar massa allò o aquell que estimes, és contraproduent, Xavier. Però jo no ho puc evitar!

      Elimina
  2. Em sembla que això de no esperar res a canvi es podia generalitzar a tantes coses. Segur que és la millor opció! Buidar-se en un poema, per omplir els versos és una manera ben bonica de dir-ho. La imatge de l'aigua també, encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Aprendre que tot és egoïsme, que tot és interès", deia Flotats, Carme. És anar contracorrent no tenir interès.

      Elimina
    2. Anar a contracorrent és una satisfacció, en un món com el que tenim.

      Elimina
  3. D'acord amb la Carme, La millor opció és no esperar res i així no et decebran. I regar allò que estimes fins que el cor (o la raó) et diguin prou: quan el pot es buida, cal reomplir-lo, o s'eixugaran el pot i la torreta. El poema és excel·lent i fa reflexionar: gràcies.

    ResponElimina
  4. Però tothom espera, quan estima, que l'estimin de manera convencional, Ramon. Jo em nodreixo d'engrunes.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...