En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de desembre del 2013

En veu alta

Rellegir un llibre,
com recitar un poema,
passat que torna.

6 comentaris:

  1. M'agrada! Aquest retorn del passat quan rellegeixo em fa sentir més en el present que mai. I encara més si llegeixo el poema en veu alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      llegir en veu alta és el que em feien fer a l'escola, a l'institut quan ho feia bé. Una experiència d'èxit!

      Elimina
  2. He retornat a poques lectures jo, a fragments si, però la relectura del llibre sencer de fet recordo poques obres, alguna sí però, com ara El petit Príncep, Joan Salvador Gavina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo torno a Forster, torno a Kundera, els llegeixo i els rellegeixo. Diu que n'hi ha prou amb estar familiaritzat amb pocs autors.

      Elimina
  3. De vegades he sentit una malenconia immensa en rellegir un llibre per exemple que ja havia llegit en vida de mon pare, i és que el passat torna barrejat amb el record d'allò ja passat.

    Vicent

    ResponElimina
  4. El passat torna sempre amb forma de records, Vicent! Amb la magdalena de Proust...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...