"L'Home lliure és aquell que dansa amb les seues cadenes", és una altra manera de dir emmanillada sense ser esclava i de fet l'essència sempre es troba a l'accident, l'ànima o el símptoma sempre està en el gest o en l'accident, li pot semblar a un observador poc avessat que el que ens mou no té importància, però és per a nosaltres d'allò més important, és l'accident, el símptoma, el que configura la nostra follia, la nostra ànima, essència o símptoma.
Vicent, brutal, ja la coneixia, aquesta cita, "L'Home lliure és aquell que dansa amb les seues cadenes". El contingut és en la forma, l'universal en el local.
1. Miro el blog de la Bonals i veig que la cosa va d'emmanillament, amb Tàpies pel mig. Uf! 2. Miro el blog 'Poemas del alma' i veig que parla de Beatriz Villacañas. 3. Miro al Google l'obra poètica de Betriz Villacañas i hi trobo els seus poemaris. 4. Miro el poemari 'El silencio está lleno de nombres' i em crida l'atenció el poema 'Sandalias nuevas'. 5. Miro el poema 'Sandalias nuevas' i llegeixo: "Es inútil creer que un poema permanece en la página atado a cada una de sus letras." 6. Em miro a mi mateix i em dic: -De cap manera s'han de tenir emmanillat un poema, perquè "Es un pájaro inquieto...", "Es un nómada...", "Un hijo pródigo". I em reconec a través dels meus, de poemes, fent ziga-zagues, i dubto si estic emmanillat, o no.
Abel, estic emmanillada metafòricament. Això ho diu tot de la llibertat que tinc gràcies a aquest lligam. Recordo el primer anticànon amb cara i ulls, el primer poema interpretat, la primera vegada que vaig entrar en Kandinsky, el meu primer haiku. Són coses que em lliguen a elles, sense cap de les connotacions negatives d'unes manilles. Se m'entén?
"L'Home lliure és aquell que dansa amb les seues cadenes", és una altra manera de dir emmanillada sense ser esclava i de fet l'essència sempre es troba a l'accident, l'ànima o el símptoma sempre està en el gest o en l'accident, li pot semblar a un observador poc avessat que el que ens mou no té importància, però és per a nosaltres d'allò més important, és l'accident, el símptoma, el que configura la nostra follia, la nostra ànima, essència o símptoma.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de València
Vicent
Vicent,
Eliminabrutal, ja la coneixia, aquesta cita, "L'Home lliure és aquell que dansa amb les seues cadenes". El contingut és en la forma, l'universal en el local.
Aquestes manilles volen dir la llibertat conquerida: l'ésser lliure les ha deixat a la porta.
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació, Olga!
ResponEliminaUn pírcing emblemàtic.
ResponEliminaOdio els piercings! Però la metàfora és bona, Gemma.
ResponElimina1. Miro el blog de la Bonals i veig que la cosa va d'emmanillament, amb Tàpies pel mig. Uf!
ResponElimina2. Miro el blog 'Poemas del alma' i veig que parla de Beatriz Villacañas.
3. Miro al Google l'obra poètica de Betriz Villacañas i hi trobo els seus poemaris.
4. Miro el poemari 'El silencio está lleno de nombres' i em crida l'atenció el poema 'Sandalias nuevas'.
5. Miro el poema 'Sandalias nuevas' i llegeixo:
"Es inútil creer que un poema
permanece en la página
atado a cada una de sus letras."
6. Em miro a mi mateix i em dic: -De cap manera s'han de tenir emmanillat un poema, perquè "Es un pájaro inquieto...", "Es un nómada...", "Un hijo pródigo".
I em reconec a través dels meus, de poemes, fent ziga-zagues, i dubto si estic emmanillat, o no.
Abel,
Eliminaestic emmanillada metafòricament. Això ho diu tot de la llibertat que tinc gràcies a aquest lligam. Recordo el primer anticànon amb cara i ulls, el primer poema interpretat, la primera vegada que vaig entrar en Kandinsky, el meu primer haiku. Són coses que em lliguen a elles, sense cap de les connotacions negatives d'unes manilles. Se m'entén?
Oi tant, Helena, que t'entenc!
EliminaHo dius ben clar, i català, en un vers implacable:
"Sense ser esclava."
D'això es tracta, Abel.
EliminaOh, Excelsa, et veig volant,
Eliminatota lliure,
pel firmament!
Abel,
Eliminaem conformo amb fer com el pell-roja de Kafka, planejant amb el cavall arran de terra.
Em deixes bocabadat...
Eliminad'admiració,
oh Excelsa,
més que mai!
Ensopegar per crear. Sempre, amb els nens, s'esdevé així. I que continuï.
ResponEliminaBon dia, maca.
cantireta,
Eliminam'agrada que relacionis els dos darrers versos amb el funcionament dels teus nens!