Companyonia

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.

Olga Xirinacs, dins Estació de pas

AGUILERA, Rafael Corró d'Amunt 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

No vull per a mi 

muntanyes majúscules,

ni camins massa evidents.

M'agraden els turons 

continguts de l'amistat,

i les esses que hi duen.

La verdor a costat i costat

de la duresa de la vida.

El millor de tot 

és no tenir-ho tot, a la vida.

Alguna cosa es perdria.

53 anys

Poema dedicat a la meva amiga de l'ànima, la Núria, tenim la mateixa edat

Fotografies de l'any passat a l'Empordà

Escletxa

AGUS, Granollers 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Al contrari de molts

que fan poemes de joves,

i després se n'obliden

com Arthur Rimbaud,

jo vaig conèixer el dolor,

i per tant la poesia i l'art,

a l'adolescència.

Però en forma de llavor,

que no va esdevenir flor

fins a la maduresa.

Pensava que tot això

era massa elevat per a mi.

Finalment he transmutat 

l'exigència de joventut 

en mots que amaguen 

el que no pot ser dit

si no és en un poema.

El meu talent

El meu nom, Helena, és un clàssic, 

es posa sempre ni poc ni molt,

i no passa de moda.

Així voldria que fos el meu amor,

tant com la meva poesia,

que n'és la metonímia.

També em diuen que el meu nom 

i primer cognom junts

sonen tan bé, i semblen

d'escriptora famosa.

Així doncs, recordeu-vos-en de mi,

o de la meva ploma, almenys.

Nulla dies sine linea

AGUILERA, Rafael Posta de sol a Palou 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La Moleskine que portes sempre amb tu

com el teu amor fet de lletra.

L’austeritat de cada dia,

sense caure en la monotonia.

La duresa de la vida,

fascinant com les flames.

El gran amor en les coses petites,

la tendresa en les invisibles.

El tedi superat per la passió.

El sublim quan no és

enemic del bell.

La prosa que es permet

de deixar-se anar,

la poesia que vol ser música.

Les coses quotidianes

quan es fan transcendents.

Els llocs buits en una novel·la

recordats amb memòria fotogràfica,

i que només tu pots omplir.

Aquest poema anhelant de ser llegit

tot estalviant-se els elogis. 

 

L'ombra de la infantesa

Poema visual del qual en desconec l'autor,

en una exposició a l'escola Pau Sans de l'Hospitalet

Que tant se val qualsevol mal tràngol

que hagis viscut de gran,

tots els sarcasmes del món,

la impotència creativa,

la humiliació al rostre.

Ningú et podrà prendre

la innocència penjada a l'esquena,

el reflex de la bellesa

d'una cirera lligada a l'altra,

la felicitat precoç i immensa,

la lucidesa permanent.

Perquè ho hauràs desat tot

en l'ombra del que encara ets.

Persona Altament Sensible

MADOZ, Chema

Aguja, pluma

Vull l'alba en el que em costa,

i la posta en el que desitjo.

Em mou més el goig

que no el plaer.

Obstinadament amateur

i no professional,

perquè estimo el que faig.

Sóc culpable de tenir

sentit de l'estètica,

amb l'atenuant

d'una gran vida interior.

El poema es teixeix millor

amb la ploma als dits,

per metonímia,

i amb la Moleskine.

Tu ets aquella temptació

que indiferent ignoro,

pagant el preu de l'espai en blanc.