Poema visual del qual en desconec l'autor,
en una exposició a l'escola Pau Sans de l'Hospitalet
Que tant se val qualsevol mal tràngol
que hagis viscut de gran,
tots els sarcasmes del món,
la impotència creativa,
la humiliació al rostre.
Ningú et podrà prendre
la innocència penjada a l'esquena,
el reflex de la bellesa
d'una cirera lligada a l'altra,
la felicitat precoç i immensa,
la lucidesa permanent.
Perquè ho hauràs desat tot
en l'ombra del que encara ets.
Ara que torno a tenir una criatura petita a la família, ara té quatre anys, doncs, quan et llegeixo els darrers versos, trobo que ho defineixes molt bé.
ResponEliminaTant de bo que no se'ns perdi mai del tot la infantesa.
És als tres anys que vaig conèixer la felicitat, tant com el dolor, Carme.
EliminaLes arracades de cirera formen part de la nostra infantesa. De quan els ulls parlaven il·lusionats.
ResponEliminaM'agrada molt el que dius dels ulls, Xavier.
EliminaOstres, Helena! El trobo preciós! I alliberador de tots els mals que t'arriben de fora. L'agafo i me'l guardo amb el teu permís perquè és per llegir-lo de tant en tant.
ResponEliminaQui ets, anònim???
EliminaUna poesia molt ben elaborada, en la qual la inspiració és molt profunda. La innocència sempre és així, en la infantesa. Hem de tenir-la en el cor.
ResponEliminaBona vesprada.
Cordialment.
Rafael
No tothom és innocent de petit, Rafael. Però moltes gràcies!
EliminaCiertamente vamos acumulando todo en ese armario de los recuerdos, todo cuanto percibimos sensorialmente. Olores y fragancias, visiones y luz, tonos amables y rigurosos de las palabras, acercamientos y desdenes de otras personas. Sin ese bagaje, ¿qué sería de nosotros a medida que avanzamos en edad y nos desproveemos de lo innecesario? No perdamos nunca la memoria.
ResponEliminaAixò d'avançar en edat i desproveir-nos del que no és necessari ho trobo genial, Fackel.
EliminaDe vegades només fa falta mirar enrere i retrobar-te amb la innocència... encara sura, de tant en tant.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Jo crec que es pot ser innocent de gran tant com el contrari de petit, sa lluna.
EliminaSota el capell
ResponEliminadel tot estripat i vell,
guarda els records
com un tresor
que no vol empenyorar
ni en els dies
que no pot menjar.
Però de vegades
els ven per mercats,
sobreviu als mals que porta,
als mals que li estripen l’anima.
Recull els fulls dels seus poemes
en un sarró que duu a l’esquena
i recita tot repetint els versos
que va escrivint.
Parla sol, es com millor està.
Escriu amb la lluna mirant-li de reüll,
s’imagina que la seva ombra
li amagà el seu destí.
Versos que recita de dia i de nit
i que ningú li pot escoltar.
"Parla sol, es com millor està": a mi també em passa, qui sap si!
EliminaEl paradís perdut de la infantesa ens va afaiçonant mentre ens fem grans. És un record, una presència, una sensibilitat que ens enforteix i ens ajuda a sobreviure en la intempèrie.
ResponEliminaRamon,
EliminaAquest poema millorat és per a un premi contra l'estigma en salut mental.