El meu nom, Helena, és un clàssic,
es posa sempre ni poc ni molt,
i no passa de moda.
Així voldria que fos el meu amor,
tant com la meva poesia,
que n'és la metonímia.
També em diuen que el meu nom
i primer cognom junts
sonen tan bé, i semblen
d'escriptora famosa.
Així doncs, recordeu-vos-en de mi,
o de la meva ploma, almenys.
En el teu cas, potser ja ho vas comentar tu mateixa anteriorment, la H no és muda.
ResponEliminaÉs una H que parla, que transmet.
Sí, Xavier, i tu te'n recordaves! Gràcies pels ànims.
EliminaTinc molt mal cap pels noms, però el tinc bo per tot allò que no em deixa indiferent.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaDoncs jo sóc una màquina per recordar cites de gairebé tot el que he llegit i m'ha arribat.
Esclar que sí que ens en recordarem, de tu, de la teva ploma, del teu nom, de la teva poesia i també d'aquest teu amor ideal, que ens has explicat tantes vegades.
ResponEliminaCarme,
EliminaQuan vaig començar la carrera estava enfonsada, però un company de classe em va dir que jo sóc "de les que treuen excel·lents". Jo crec que els excel·lents els cerco en tot, no només en la poesia, també en aquest amor ideal que dius.
Con tanta inteligencia, ilusión y esfuerzo, seguro que llegas a ser -si no lo has hecho ya- una de las mejores plumas de este tiempo. Y es que además, y perdona la metonimia, donde escribe patrón (patrona en este caso), no chapurrean marineros.
ResponEliminaChiloé
Chiloé,
EliminaBenvinguda al meu blog!
Això que em dius és l'elogi més maco que m'han fet mai. Però a mi em costa de ser conscient de quan un poema meu és bo, perquè ningú me n'ha ensenyat, en canvi sóc molt conscient dels bons dissenys que faig, perquè n'he estudiat, de disseny gràfic.
Helena Bonals,
ResponEliminael ritme d'un vals
alegra els teus passos
a compàs de tres:
la vida, el saber
i el vers tan lleuger
que és brisa marina,
onada i gavina.
Ets tu la poeta
que troba la lletra
de la llum més fina.
=====================
OX
Olga,
EliminaAixò del vals que rima amb el meu cognom és el que més m'ha agradat! I el compàs de tres que s'hi relaciona és molt ben trobat.
La teva poesia, metonímia de l'amor: que ben vist i que ben explicat! Pel que fa al record, pervivim en la memòria de les persones que ens han conegut i estimat, però això per força s'acaba en un parell de generacions. Només els artistes poden reviure eternament en la seva obra, i mantenir en certa manera un diàleg amb les generacions futures igual que amb les passades que ens han afaiçonat, i això em fa penar alhora en Bernat Metge i en Bertolt Brecht. Seràs recordada per tota la bellesa que has publicat (si no és que els bàrbars que pugen acabin cremant tots els llibres). M'ha agradat molt el poema de l'Olga, que subscric lletra per lletra. Gràcies a totes dues per la feina que feu.
ResponEliminaRamon,
EliminaAixò de la metonímia encara no ho havia pensat mai, i mira que n'és, d'obvi.
La impressió del teu poema "El meu talent", m'ha agradat moltíssim. Té un ritme preciós. Sona molt bé en llegir-ho. El nom i cognom que tens s'acumulen molt bé.
ResponEliminaQue passes un bon cap de setmana.
Cordialment.
Rafael Molero.
Moltes gràcies, Rafael, tu sempre tan generós amb mi!
EliminaHi ha persones i les seves obres, que per temps que passi, te'n recordes sempre.... i tu, segurament, n'ets una d'elles !.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
El que no es recorda no existeix, Artur.
Elimina