Per què és tan
insignificant l'espurna,
si immenses són les estrelles,
l'obra que se'n desprèn?
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 28 de febrer del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
Hivern
Aquí, tristesa.
Aquest fred l'esperona:
l'espill no es trenca.
DORCA, Jordi. Comentari dins El bosc dels somnis
Aquest fred tonifica:
l'espill perdura.
diumenge, 24 de febrer del 2013
Excel·lència
Com una vela en l'horitzó,
com un far enmig de la costa,
com un far enmig de la costa,
o la corona d'un campanar,
així transcendim en escriure.
divendres, 22 de febrer del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
Perenne
| Passejar dins el bloc Col·lecció de moments |
El paisatge s'omple com la prosa,
es despulla com la poesia.
Els versos no deixen veure la idea,
ni la idea els versos.
El poeta té tanta por de la selva
com del desert.
dilluns, 18 de febrer del 2013
Gratitud
Escric amb més
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.
afany, si m'agombolen
les vostres petges.
Sou els vagons darrere
certa locomotora.
dissabte, 16 de febrer del 2013
Canvis de xip
Pots ser sensible
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.
i tan lògica alhora,
exòtica i de dia.
Cerques la subtilesa
en un ordinador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
