AGUS Paisatges d'Osona
La veu poètica es manifesta
en aquella tangent del paisatge,
allà on cel i terra es besen,
on la innocència es duplica.
No sols les arrels s’amaguen,
també el tronc nu té pudor de ser.
Però l’arbre esponerós manlleva
del passat tota la seva glòria.
Helena Bonals
Oigo las voces
de la tierra y el cielo.
Hondo lamento.
Fackel

Encara que intentem ocultar o distanciar-nos dels nostres orígens, la nostra identitat present està profundament construïda sobre el nostre passat. El poema sembla plantejar una contradicció entre amagar els propis orígens i, alhora, necessitar-los per construir-se.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Paula,
EliminaAquest fotògraf no sé què té que sempre m'inspira. I aquesta imatge tan senzilla també ho ha fet. "La bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", deia Oscar Wilde.
Un profundo y emotivo poema. Aún en su soledad el árbol sigue presente a pesar de la evolución. Un abrazo
ResponEliminaNuria,
Eliminaaquest arbre és tota una imatge de la gestació del poema. Moltes gràcies!
L'arbre és un dels éssers vius més estimats..
ResponEliminaM'agraden els dos versos finals. "La glòria del passat". Per sort l'arbre de la fotografia encara disposa de futur.
Sense arrels no creixen les branques, Xavier, encara que sigui obvi. Tant de bo el meu arbre disposi d'un cert futur encara, com també el vostre.
EliminaM'agrada molt aquest poema!
ResponEliminaFa com l'arbre, esponerós i ple de vida, encara que amagui arrels i tronc. Però els aprofita al màxim per a ser com és.
Moltes gràcies, Carme! I bona interpretació.
EliminaOigo las voces
ResponEliminade la tierra y el cielo.
Hondo lamento.
El teu haiku també s'escolta, Fackel.
EliminaCau rodolant per la costa verda,
ResponEliminala llavor que en un futur llunyà serà l’arbre
que manllevarà de la vista el cel blau
on pinten núvols els seus desitjos.
Un lloc pe un futur poeta pugui descansar
l’espatlla mentre rellegeix els versos
que un jorn va escriure pensant
en cors volàtils d’escasos batecs.
Gràcies, qui sap si.
EliminaL'arbre esponerós ens suggereix el tronc pudorós i les arrels amagades, i des de sempre suggerir és millor que explicar, especialment en poesia. In my opinion, eh?
ResponEliminaAbraçada, Helena!
I tant que sí, Teresa!
EliminaLa timidesa també té el seu grau de bellesa, tanmateix en el cas dels arbrers vergonyosos ! ; )
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana !!.
Artur,
Eliminala timidesa és "el garant del ver amor", deia Riba.