PLENSA, Jaume Mirall. Invisible Laura i Invisible Rui Rui
Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.
Festejador
És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.
És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.
Helena Bonals
Sobran palabras.
Extravío de rostros.
Vaporosidad.
Fackel
Sobran palabras.
ResponEliminaExtravío de rostros.
Vaporosidad.
Fackel,
EliminaÉs veritat, sobren les paraules davant d'aquestes escultures.
Dels silencis, també s'aprèn !.
ResponEliminaBon diumenge ;)
Artur,
EliminaNo es pot dir tot el que es pensa.
Trobo que el teu haiku ho diu tot.
ResponEliminaHe quedat fascinada davant d'aquestes escultures.
Aferradetes, nina!
sa lluna,
EliminaJo també n'he quedat fascinada.
Les lletres del silenci ressonen en el teu poema.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, és just el que volia.
EliminaAquestes escultures, realment, toquen l'ànima i el teu poema les acompanya molt bé: un poema ple de pensament, que també (com tu dius) ens engrapa cap amunt.
ResponEliminaAbraçades.
Carme,
Eliminavol ser un joc de paraules amb "Ple" i "pensa".
Això que dic em ve del primer cop que vaig entrar en una pintura de Kandinski, Improvisation 7, en què és ben bé com si tots els elements del quadre estiguessin engrapats i alçats cap amunt, com passa en les catedrals gòtiques, i fos l'artista amb la seva mà com un déu. Des de llavors que el que m'agrada més del món és saber interpretar.
Abraçades.
És ben veritat, Helena, que els silencis parlen per si sols. Si, a damunt, s'acompanyen d'escultures com aquestes, no hi ha dubte que, segons com, diuen més que un grapat de paraules. Suposo que per arribar a aquestes creacions, hi deu haver molts silencis en la vida de Jaume Plensa.
ResponEliminaGràcies per ensenyar-ho, Helena. Buscaré l'exposició perquè em crida molt l'atenció.
Fins aviat!
Jo la trobo preciosa i original, aquesta exposició, Teresa.
EliminaCalla el teu mot,
ResponEliminafent del silenci vida
i llavors tot neix.
Les arts plàstiques, igual com la poesia, interpel·len l'esperit. Hi ha obres d'art i poemes que ens admiren per la seva bellesa o espectacularitat, d'altres que ens fan reflexionar de tan etèries i polisèmiques com se'ns revelen. Una ànima sensible en pot treure l'entrellat.
ResponEliminaEl millor és que l'art sigui bell i que també faci reflexionar.
EliminaEts retícula
ResponEliminasense cos en el palau
de la memòria