En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 5 d’abril del 2026

Doble sentit


SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

¿Què és primer, en fer una obra d'art?
El misteri, l'intel·lecte, la mirada,
o bé el que es fa amb les mans.
Això no és gens menyspreable,
el sublim només pot ser fet amb elles.
¿Què és l'essencial, el que queda,
la closca o la nou?
No es pot prescindir de cap,
però ens entestem a contraposar-les.
El color gris, el color taronja, és l'inefable.


El hombre ha salido
de la caverna a la luz
y ha regresado con una idea.

Fackel

11 comentaris:

  1. Com bé dius, no es pot prescindir de res i, tot i així, és gairebé impossible dir-ho amb paraules.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Forster diu que el gris només arriba quan s'ha anat d'un costat a l'altre. Amb temps i contrast, afegeixo jo.

      Elimina
  2. Potser el primer és la reflexió, un pensament o un neguit.... tot compta ; ) M'agrada aquesta imatge !.
    Bona setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La "paraula viva" de Maragall, en definitiva, Artur. La imatge és un quadre bellíssim!

      Elimina
  3. El hombre ha salido
    de la caverna a la luz
    y ha regresado con una idea.

    (Pensaba en el origen de la creación artística de nuestros abuelos paleolíticos)

    ResponElimina
  4. "El misteri, l'intel·lecte, la mirada..."
    I el rampell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, m'encanta això que dius, Xavier!

      Elimina
  5. Totes les coses que dius, fan l'obra d'art, i encara el rampell que hi afegeix en Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Em faltava el teu comentari!

      Elimina
  6. M'agrada com ho argumentes. No, no es pot prescindir dels fons ni de la forma, de l'esperit ni de la matèria, del joc ni del foc (el rampell, sí, ben vist). Bon poema.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...