En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 26 d’abril del 2026

El poeta és l'ànima de la societat




PLENSA, Jaume Mirall. Invisible Laura i Invisible Rui Rui


Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.


Festejador

És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.

Helena Bonals


Sobran palabras.
Extravío de rostros.
Vaporosidad.

Fackel

16 comentaris:

  1. Sobran palabras.
    Extravío de rostros.
    Vaporosidad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      És veritat, sobren les paraules davant d'aquestes escultures.

      Elimina
  2. Dels silencis, també s'aprèn !.
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
  3. Trobo que el teu haiku ho diu tot.
    He quedat fascinada davant d'aquestes escultures.
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Jo també n'he quedat fascinada.

      Elimina
  4. Les lletres del silenci ressonen en el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, és just el que volia.

      Elimina
  5. Aquestes escultures, realment, toquen l'ànima i el teu poema les acompanya molt bé: un poema ple de pensament, que també (com tu dius) ens engrapa cap amunt.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      vol ser un joc de paraules amb "Ple" i "pensa".
      Això que dic em ve del primer cop que vaig entrar en una pintura de Kandinski, Improvisation 7, en què és ben bé com si tots els elements del quadre estiguessin engrapats i alçats cap amunt, com passa en les catedrals gòtiques, i fos l'artista amb la seva mà com un déu. Des de llavors que el que m'agrada més del món és saber interpretar.
      Abraçades.

      Elimina
  6. És ben veritat, Helena, que els silencis parlen per si sols. Si, a damunt, s'acompanyen d'escultures com aquestes, no hi ha dubte que, segons com, diuen més que un grapat de paraules. Suposo que per arribar a aquestes creacions, hi deu haver molts silencis en la vida de Jaume Plensa.
    Gràcies per ensenyar-ho, Helena. Buscaré l'exposició perquè em crida molt l'atenció.
    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la trobo preciosa i original, aquesta exposició, Teresa.

      Elimina
  7. Calla el teu mot,
    fent del silenci vida
    i llavors tot neix.

    ResponElimina
  8. Les arts plàstiques, igual com la poesia, interpel·len l'esperit. Hi ha obres d'art i poemes que ens admiren per la seva bellesa o espectacularitat, d'altres que ens fan reflexionar de tan etèries i polisèmiques com se'ns revelen. Una ànima sensible en pot treure l'entrellat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor és que l'art sigui bell i que també faci reflexionar.

      Elimina
  9. Ets retícula
    sense cos en el palau
    de la memòria

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...