Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.
dins Relats en català
Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.
Arriba la luz.
ResponEliminaNáufrago del tiempo
en mis devaneos.
Fackel,
ResponEliminam'agrada la paraula "devaneos"!
Bell poema. Gràcies per participar! ;-)
ResponEliminaNuesa Literària,
EliminaGràcies a tu!!!
M'agrada molt, especialment els dos darrers versos.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada de reblar-ho, sa lluna!
EliminaPreciós, Helena!
ResponEliminaLlegir, mirar, interpretar, escriure un procés que et va treballant per dins, com molt bé expliquen els teus versos.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Carme! Escrivim perquè ens llegeixin també.
EliminaUna abraçada!
Que encertat, Helena! Com un full doblegat per la meitat... Les teves imatges són tan clares que és com si hi fos, com si ho estigués fent, com si ho sentís en mi mateixa. Poesia en estat pur!
ResponEliminaUna abraçada!
Teresa,
EliminaLes coses en estat pur no existeixen, però moltes gràcies!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTransformar les roques de la vida en els núvols de l'art, retenir la bellesa com una foto que se't revela a dins... Excel·lent!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon. Diuen que tots els autors parlen sempre del mateix, com faig jo ara, tot i que amb una forma diferent.
EliminaUna fotografia que es revela... Un poema que es rebel·la.
ResponEliminaM’agrada molt això que dius, Xavier!
EliminaUna metàfora preciosa on descrius el cel i la terra fins arribar a la bellesa. Un poema original.
ResponEliminaQue passes una bona nit.
Cordialment.
Rafael,
EliminaÉs una imatge que permet molt de ser brillant.