çPoema visual meu
Darrere el vidre, la llum de la poesia.
Entre les paraules i l'espai buit
del que no pot ser expressat amb elles,
una imatge del que és el poema.
Que quan es prova més d'un perfum a la botiga
les olors sentremesclen i ja no saps
quina prefereixes, ni les distingeixes.
Igual com llegir sense espigolar,
o mirar quadre a quadre una exposició.
Un poema hauria de ser sempre com un perfum,
fer més confortable l'existència.
La resta, és massa prosaic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada