En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de març del 2026

Crear interpretant


Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.

17 comentaris:

  1. Arriba la luz.
    Náufrago del tiempo
    en mis devaneos.

    ResponElimina
  2. Fackel,
    m'agrada la paraula "devaneos"!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt, especialment els dos darrers versos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Preciós, Helena!

    Llegir, mirar, interpretar, escriure un procés que et va treballant per dins, com molt bé expliquen els teus versos.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Escrivim perquè ens llegeixin també.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Que encertat, Helena! Com un full doblegat per la meitat... Les teves imatges són tan clares que és com si hi fos, com si ho estigués fent, com si ho sentís en mi mateixa. Poesia en estat pur!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Les coses en estat pur no existeixen, però moltes gràcies!

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Transformar les roques de la vida en els núvols de l'art, retenir la bellesa com una foto que se't revela a dins... Excel·lent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon. Diuen que tots els autors parlen sempre del mateix, com faig jo ara, tot i que amb una forma diferent.

      Elimina
  8. Una fotografia que es revela... Un poema que es rebel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’agrada molt això que dius, Xavier!

      Elimina
  9. Una metàfora preciosa on descrius el cel i la terra fins arribar a la bellesa. Un poema original.
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      És una imatge que permet molt de ser brillant.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...