La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar.
La marca d’aigua que és al fons de tot.
Aquell traç segur de quan dibuixes,
el deix tan dolç de quan parles.
La cinta d'un film en sessió contínua,
el punt de llibre que et recorda
que sempre voldries continuar la lectura.
Nulla dies sine linea, cap dia sense fer-te estimar.
Una piscina i una més i encara una altra;
fer, i en acabat tornar a començar.
El llaç amb què embolcallem la transparència.
Una línia contínua a la carretera,
la que només permet d’anar endavant.
Una nota que el sentiment allarga,
un swing que sembla que no s’acabi mai.
El fil de la vida, quan en segueixes el curs sempre, amagat,
és l’únic que et permet de brodar-ho.
(poema guanyador del certamen literari El fil de la vida, de "La Sagrera es mou per les lletres", el dia 20 de febrer de 2026)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo está claro que siempre tengamos una Ariadna
ResponEliminaa la entrada del laberinto
dispuesta a tender un hilo de retorno.
No está claro que queramos ser Teseo
dispuestos a acabar con un supuesto monstruo
que habita estancias tenebrosas.
Traemos de origen una fiera interior
y habitamos espacios de impenetrables calles
de las que no sabemos salir.
Pero es nuestro ámbito.
Desdoblados en agitadas personalidades
concluimos al fin de nuestros días
que la heroicidad consistió simplemente
en seguir viviendo.
Fackel,
EliminaM'agrada la teva interpretació del motiu de "el fil de la vida" que havia d'incloure el poema per al premi. I en els dos versos finals coincideixo amb tu. A vegades continuar amb la vida ja és molt.
Enhorabona pel premi!
ResponEliminaUna abraçada. Helena!
Moltes gràcies, Carme! No sé per què no t'agrada de presentar-te a cap premi. És mitja vida per a mi. Des que estic a l'AELC rebo tots els premis als quals em puc presentar.
EliminaUn poema magnífic, ja m'agradaria que fos meu. ;-)
ResponEliminaEnhorabona, Helena!!!
Sa lluna,
EliminaAixò que em dius és un gran elogi!!
El fil de la Vida... tan senzill que és i com ens el compliquem !.
ResponEliminaFelicitats pel premi, ben merescut sense cap dubte !!
Una abraçada ; )
Artur,
Eliminadona molt de joc aquest motiu del poema.
Moltes gràcies!!
Un poema ben detallat sobre el mar, Helena. Aqueixa cua d'estel és preciosa en la teua foto. Molt bona inspiració on detalles l'acció del riu.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Espere que tot et vaja bé.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Rafael.
Elimina"La marca d'aigua que és al fons de tot". Un vers suggerent.
ResponEliminaEm recorda a la idea de l'escalfor de les mans del terrissaire que encara es percep en totes les seves obres, i que en els infants encara és més present, perquè fa menys temps que les mans del terrissaire van acabar de configurar-los.
Nuesa literària,
EliminaM'agrada que t'hagis fixat en aquest vers, amb el qual parlo de l'inconscient d'on sol venir l'obra. El teu comentari va molt més enllà.
Una magnífica descripció poètica de la poesia.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo no ho hauria pensat així. Només volia fer una metàfora estesa del que pot ser el fil de la vida. Però també pot ser.