En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de febrer del 2026

Torrents de poesia


Imatge lliure de drets dins Pexels

La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar.

La marca d’aigua que és al fons de tot.

Aquell traç segur de quan dibuixes,

el deix tan dolç de quan parles.

La cinta d'un film en sessió contínua,

el punt de llibre que et recorda

que sempre voldries continuar la lectura.

Nulla dies sine linea, cap dia sense fer-te estimar.

Una piscina i una més i encara una altra;

fer, i en acabat tornar a començar.

El llaç amb què embolcallem la transparència.

Una línia contínua a la carretera,

la que només permet d’anar endavant.

Una nota que el sentiment allarga,

un swing que sembla que no s’acabi mai.

El fil de la vida, quan en segueixes el curs sempre, amagat,

és l’únic que et permet de brodar-ho.


(poema guanyador del certamen literari El fil de la vida, de "La Sagrera es mou per les lletres", el dia 20 de febrer de 2026)

15 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. No está claro que siempre tengamos una Ariadna
    a la entrada del laberinto
    dispuesta a tender un hilo de retorno.
    No está claro que queramos ser Teseo
    dispuestos a acabar con un supuesto monstruo
    que habita estancias tenebrosas.
    Traemos de origen una fiera interior
    y habitamos espacios de impenetrables calles
    de las que no sabemos salir.
    Pero es nuestro ámbito.
    Desdoblados en agitadas personalidades
    concluimos al fin de nuestros días
    que la heroicidad consistió simplemente
    en seguir viviendo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      M'agrada la teva interpretació del motiu de "el fil de la vida" que havia d'incloure el poema per al premi. I en els dos versos finals coincideixo amb tu. A vegades continuar amb la vida ja és molt.

      Elimina
  3. Enhorabona pel premi!
    Una abraçada. Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! No sé per què no t'agrada de presentar-te a cap premi. És mitja vida per a mi. Des que estic a l'AELC rebo tots els premis als quals em puc presentar.

      Elimina
  4. Un poema magnífic, ja m'agradaria que fos meu. ;-)
    Enhorabona, Helena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Això que em dius és un gran elogi!!

      Elimina
  5. El fil de la Vida... tan senzill que és i com ens el compliquem !.
    Felicitats pel premi, ben merescut sense cap dubte !!
    Una abraçada ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      dona molt de joc aquest motiu del poema.
      Moltes gràcies!!

      Elimina
  6. Un poema ben detallat sobre el mar, Helena. Aqueixa cua d'estel és preciosa en la teua foto. Molt bona inspiració on detalles l'acció del riu.
    M'ha agradat molt.
    Espere que tot et vaja bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. "La marca d'aigua que és al fons de tot". Un vers suggerent.
    Em recorda a la idea de l'escalfor de les mans del terrissaire que encara es percep en totes les seves obres, i que en els infants encara és més present, perquè fa menys temps que les mans del terrissaire van acabar de configurar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuesa literària,
      M'agrada que t'hagis fixat en aquest vers, amb el qual parlo de l'inconscient d'on sol venir l'obra. El teu comentari va molt més enllà.

      Elimina
  8. Una magnífica descripció poètica de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo no ho hauria pensat així. Només volia fer una metàfora estesa del que pot ser el fil de la vida. Però també pot ser.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...