Niporepte 435 Treball a l'Orient
dins Relats en català
Fas amb les mans
barrets per protegir-te
del sol que toca.
L'ull poètic també
preserva el que dus dins.
barrets per protegir-te
del sol que toca.
L'ull poètic també
preserva el que dus dins.
Helena Bonals
Conos de sombra.
El sol salvaje hiere.
Sus manos calman.
Fackel
Tot hi cap sta el barret de la poesia. Per a qui aconsegueix trobar-la.
ResponEliminaM'encanta això que dius, Xavier! Cal tenir alguna cosa per dir, i dir-la, deia el gran autor de frases brillants que era Oscar Wilde.
Eliminasota
ResponEliminaHola, Helena: Un poema ben plantejat i exacte. Amb una xinesa fent barrets. Bona inspiració.
ResponEliminaMolt bé. Enhorabona.
Cordialment.
Rafael,
EliminaBen plantejat, exacte i breu, deu ser!
Perdona, m'ha distreta la fotografia, pensant què mal pagats estan aquests treballs...
ResponEliminaPel que fa al teu poema, crec que tots tenim secrets que protegir.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Elimina"La bellesa i la saviesa estimen els adoradors secrets", també deia Oscar Wilde.
Conos de sombra.
ResponEliminaEl sol salvaje hiere.
Sus manos calman.
Aquest contrast i coincidència alhora del que fereix i calma m'agrada molt, Fackel.
EliminaNo sé perquè entre el teu títol, i la fotografia, 'ha vingut una i dea que tant pot ser certa com no.
ResponEliminaCom més treballen les mans,
més s'eixampla l'esperit.
Les feines repetititives, de vegades, són com una mena de meditació.
Carme,
EliminaJo tinc sovint les millors idees quan descanso un moment de tasques mecàniques. La poesia i el disseny va molt bé per a això.
El barret només era l'excusa per que no es refredin els versos que tens al cap ! : )
ResponEliminaSalut !!.
Molt bona, Artur!!
EliminaVes, m'has fet venir al cap aquells versos de les Elegies de Bierville que parlen del "xinès subtil, d'ànima ardent, que té els ulls / fits en la xifra complexa del seu poema i l'abraça / tot a cada instant mentre en deslliga els sons purs" (X:74-76). Versos que Carles Miralles relaciona amb un poema de Mallarmé sobre "le Chinois au coeur limpide et fin / de qui l'extase pure est de peindre..." (que, en aquest cas, no és poeta, sinó pintor, que decora amb flors unes tasses de porcellana). En tots dos casos, l'artista es complau íntimament amb la seva obra. Potser aquí no és el cas, però també fent una tasca mecànica el cervell pot enlairar-se en pensament de més alta volada.
ResponElimina