Imatge del riu Tenes
Sec o amb cabal,
copsable o bé subtil,
tot es fa vers.
Helena Bonals
Sommers wie winters.
Die Bäume stehen Spalier
entlang des Flusses.
Sean Jeating
Fluimos sin fin.
Voraz es nuestra vida,
Río del azar.
Fackel
Creix amb la pluja.
El vers es fa més ample.
Riu i murmuri.
Carme Rosanas
Cabal de riu,
en vers flueix la vida,
parla l'aigua.
sa lluna
I tu el saps trobar.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier. Aquest haiku m'ha costat força, per això em fa il·lusió el que em dius.
EliminaGood one, Helena!
ResponEliminaSommers wie winters:
Die Bäume stehen Spalier
entlang des Flusses.
Molt ben trobat, Sean. A l'hivern els arbres hi són, també, encara que sense fulles.
EliminaFluimos sin fin.
ResponEliminaVoraz es nuestra vida.
Río del azar.
Fackel,
EliminaSobretot amb ganes de versos, és la vida d'algunes persones.
Com sempre inspiradora, Helena. No només la imatge, sinó el teu haikú.
ResponEliminaCreix amb la pluja.
El vers es fa més ample.
Riu i murmuri.
Moltes gràcies, Carme. És veritat que generalment els versos es fan més amples. Però coexisteixen amb els haikus.
EliminaMagnífics haikus tots plegats!
ResponEliminaEls rius sempre han estat un tòpic poètic, un correlat de la vida (Manrique), de l'amor (Petrarca, 'Chiare, fresche et dolci acque'...) o de l'enyor (el salm 137). Tu hi saps veure, tant si flueix com si està eixut, la subtilesa intangible de la creació poètica, i converteixes la idea en vers i el vers en idea. Molt, molt bé.
Ramon,
EliminaMagnífic ho és el teu comentari!!
M'agrada molt, així que amb el teu permís, m'hi afegeixo.
ResponEliminaCabal de riu,
en vers flueix la vida,
parla l'aigua.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaMoltes gràcies, també per un haiku no gens "sec".
No soc capaç d'atrapar-vos amb els haikús, Helena, però m'agraden tots. I ara que tenim els protagonistes a vessar, trobo que tenen un encant encara més especial.
ResponEliminaUna abraçada!
Teresa,
EliminaMoooooltes gràcies!