sa lluna, somniar és necessari, una mica més necessari que tocar de peus a terra, però encara més important. Ja no porto la fèrula, però continua fent-me mal. En fi.
Hola, Helena: La poesia s'uneix entre terra i cel i també entre passat i un futur. Unes metàfores precioses. M'ha agradat moltíssim. El trobe molt original. Que passes un bon dia. Una abraçada.
Negras tormentas agitan los aires / nubes oscuras nos impiden ver...cantaban los cenetistas hace casi un siglo.
ResponEliminaFackel,
EliminaAquests núvols que no hi deixen veure són precisament els que fan que hi veiguem.
Miro al alba.
ResponEliminaLas luces me acunan.
No sé si estoy.
Jo crec que sí, que hi ets! "Alive and kicking", que canten els Simple Minds.
Elimina- Muntanyes de núvol, no sé com pujar-les i em criden....
ResponElimina- Somia!
Molt bonic, Helena!
Carme,
EliminaÉs breu, però, com el que tu has escrit, és prou i massa.
De fet moltes coses no les veuríem si no és en somnis.
ResponEliminaEspero que ja et trobis millor.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminasomniar és necessari, una mica més necessari que tocar de peus a terra, però encara més important.
Ja no porto la fèrula, però continua fent-me mal. En fi.
Hola, Helena: La poesia s'uneix entre terra i cel i també entre passat i un futur. Unes metàfores precioses.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim. El trobe molt original.
Que passes un bon dia.
Una abraçada.
Rafael,
EliminaMoltes gràcies. A mi m'agrada per optimista.