És
aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient.
El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan
trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar,
com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real
i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i
la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu
pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar
Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por
de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o
la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.
(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat")
En veure el títol del llibre "Una habitació amb bona vista", he pensat que està molt ben detallat aquest poema, que té felicitat suprema. M'ha agradat com és de profund. M'ha agradat molt.
ResponEliminaLa frase d'"Et in Arcadia ego", m'ha tret l'atenció. Jo crec que és llatí. És així? I no sé exactament què vol dir.
Una abraçada.
Ens seguim llegint.
How do I know what I think until I hear what I say? ;-)
ResponEliminaAbraçades, Helena.