En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de juny del 2025

Nuesa rica


Niporepte 418 Dànae dins Relats en català

L'artista arriba
al seu espectador
quan exagera.
Zeus guanya la princesa
voltant-la del seu or.
 

a

12 comentaris:

  1. xavier pujol7 de juny del 2025, a les 13:47

    En el seu somni l'or vol ser cor.

    ResponElimina
  2. sa lluna7 de juny del 2025, a les 14:55

    Només cal donar lo millor que un té.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juny del 2025, a les 10:47

      sa lluna,
      Una vegada vaig llegir que no podem estar sense fer res i esperar que s'enamorin de nosaltres.

      Elimina
  3. Carme Rosanas7 de juny del 2025, a les 15:16

    Sempre cal exagerar una mica per impactar… segur que sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juny del 2025, a les 10:48

      Carme,
      Això de l'exagerar ho deia Kafka, i ho he fet meu.

      Elimina
  4. Sean Jeating8 de juny del 2025, a les 0:16

    Zeus ritt Europa.
    Europa überlebte.
    Die Götter sind tot.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juny del 2025, a les 10:50

      M'agrada moltíssim aquest teu haiku, Sean. Breu i contundent. Però la unió europea per desgràcia no acaba d'anar bé.

      Elimina
  5. Fackel8 de juny del 2025, a les 12:56

    Gota a gota
    me derramo en su seno.
    Fecundidad.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juny del 2025, a les 10:51

      Fackel,
      Les monedes d'or com a gotes. Molt ben trobat.

      Elimina
  6. KRT16 de juny del 2025, a les 20:34

    "... i em ve a cercar, / embolcallat d'una àuria rosada: / quin goig més terrenal, gaudir-ne l'abraçada!". Així vaig veure un dia la joia de Dànae acollint Zeus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de juny del 2025, a les 21:21

      M'agraden molt aquests versos teus, Ramon. Com el mateix quadre.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...