ROSANAS, Carme Bústia dins el blog Col·lecció de moments
Deixo córrer el riu,
quan truco a la porta del cel,
perquè tot el que faig ho faig per tu,
simplement el millor.
Amb l'amor que és un temple,
que és ceguesa, i jo no hi vull veure.
No t'oblidis de mi,
del meu lament de nimfa.
T'estimo com les estrelles
que es troben sobre nostre,
amb somnis de poeta,
quan l'únic que vull és a tu.
Moltes gràcies, Helena!
ResponEliminaQue no s'acabin mai els somnis de poeta. Ni tampoc l’amor.
Carme,
EliminaJo no podria viure sense amor al cor.
Cantaba Llach:
ResponEliminaSOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
etcétera, pero...
Lejos el amor
el deseo lo invoca.
Todo fue sueño.
Fackel,
EliminaLa conec, aquesta cançó tan contundent.
Sobre el teu poema, jo soc de creure que "només acaba el que no ha existit mai".
Tal com dius, Helena: "T'estimo com les estrelles"
ResponEliminaEstimar sempre, fins a l'infinit.
És que si no estimo així, no estimo, Xavier.
EliminaL'amor i el desamor són la sàlvia dels poetes.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
M'embadaleix aquesta metàfora, sa lluna!
EliminaUn poema senzill i a la vegada profund, on estimes com les estrelles. Estimar ha d'estar en el cor. Un poema que el noti elegant.
ResponEliminaBona nit.
Una abraçada.
Rafael,
EliminaÉs un poema plagi del principi al final, fet de trossos de cançons famoses.
M'ha impressionat com has fet aquest poema, que dius que està fet de "trossos de cançons famoses".
EliminaCordialment.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael!
ResponEliminaJo només havia identificat un vers d'una cançó, i pensava que era casualitat. Però resulta que era un centó, que té molt de mèrit. Com deia Salvat, visca l'amor!
ResponEliminaRamon,
EliminaNo sabia ni què és un centó, ni que tingués tant de mèrit! M'ha servit per esplaiar-me, almenys.