El que m'agrada més d'aquesta fotografía és l'aigua, el cel i la vegetació... ah! i els reflexes. La frase de Miquel Martí Pol, sublim. Aferradetes, Helena.
sa lluna, L'he fet com he pogut, aquesta fotografia, perquè em podien atropellar o caure'm el mòbil a l'aigua. El vers, més que no frase, de Martí i Pol, crec que s'adiu a la perfecció a la imatge, i m'ha costat molt de trobar. Margarit deia que no és una posta de sol, el que fa poesia, i aquest riu tan idíl·lic necessitava aquest contrast per fer art. És el que jo crec.
Totalment d'acord, Fackel. És que tot es pot veure sempre més d'un costat. I no hi ha lleis universals. Però jo penso a vegades que no hi ha res millor que res.
Bona vesprada, Helena: Aquesta foto m'ha agradat molt i és preciosa. Entre verdor i l'aigua fan una vista inigualable. M'ha agradat molt. Una abraçada.
L'aigua que flueix, reflectida a la teva fotografia, sembla recollir la brillantor i esperança dels teus ulls, que sempre somriuen. L'aigua va lluny, com la teva imaginació i els teus escrits. Molt bon estiu, Helena, i una abraçada.
Olga, Moltes gràcies! T'he vist en el vídeo fet amb el teu poema Marina, per a Plataforma per la llengua. Moltes felicitats! T'han posat al costat de Foix i Ferrater, com et pertoca. Molt bon estiu i una abraçada.
Carme, alguna vegada m'han dit que enquadro molt bé les fotografies. Aquest sentit de l'èstetica es té o no es té. Igual que passa amb la cal·ligrafia. Encara que tenia poc temps, la imatge m'ha sortit bé. Mal m'està el dir-ho.
Bona foto, i adient. Al meu poble també tenim rescloses. Aturen el corrent i en desvien una petita part cap a una séquia medieval (síquia, en diem). Però la majoria del riu continua el seu curs, indiferent als obstacles, que supera amb pèrdues raonablement suportables. Això sí: el curs sempre fa baixada, no hi ha rius que pugin, i de camins sí que n'hi ha de costeruts.
Ramon, "L'aigua no anirà mai amunt si... no és amb ajuda./ Tenim eines: la sínia, la corriola. Com deia el poeta: tot és possible". Això ho deia Xavier Pujol en un comentari al meu poema "Let the river run", on tu també deies "pensem que els salmons saben nedar contra corrent, que una mica seria com fer anar l'aigua amunt".
Del pont estant.
ResponEliminaSembla Roda.
Gràcies, Helena!
Gràcies a tu, Jordi! No hi he estat, a Roda.
EliminaCorrent o estanca, és una sort tornar a veure l'aigua.
ResponEliminaTotalment, Xavier. Sembla que no pugui ser.
EliminaEl que m'agrada més d'aquesta fotografía és l'aigua, el cel i la vegetació... ah! i els reflexes.
ResponEliminaLa frase de Miquel Martí Pol, sublim.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaL'he fet com he pogut, aquesta fotografia, perquè em podien atropellar o caure'm el mòbil a l'aigua. El vers, més que no frase, de Martí i Pol, crec que s'adiu a la perfecció a la imatge, i m'ha costat molt de trobar. Margarit deia que no és una posta de sol, el que fa poesia, i aquest riu tan idíl·lic necessitava aquest contrast per fer art. És el que jo crec.
Hay malos caminos que conducen a peores destinos.
ResponEliminaTotalment d'acord, Fackel. És que tot es pot veure sempre més d'un costat. I no hi ha lleis universals. Però jo penso a vegades que no hi ha res millor que res.
EliminaBona vesprada, Helena: Aquesta foto m'ha agradat molt i és preciosa. Entre verdor i l'aigua fan una vista inigualable.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Una abraçada.
Sí, Rafael, quan passo per aquest pont, força sovint, em meravella la vista. I ahir, quan vaig fer la fotografia, feia una llum deliciosa.
Elimina... i tot duen a Roma , que diria algun romà ! ; )
ResponEliminaSalut !.
Molt bona, Artur!
EliminaL'aigua que flueix, reflectida a la teva fotografia, sembla recollir la brillantor i esperança dels teus ulls, que sempre somriuen. L'aigua va lluny, com la teva imaginació i els teus escrits.
ResponEliminaMolt bon estiu, Helena, i una abraçada.
Olga,
EliminaMoltes gràcies!
T'he vist en el vídeo fet amb el teu poema Marina, per a Plataforma per la llengua. Moltes felicitats! T'han posat al costat de Foix i Ferrater, com et pertoca.
Molt bon estiu i una abraçada.
Sempre és un plaer contemplar el riu.
ResponEliminaUna bona foto malgrat els inconvenients que expliques a laPaula i ben adequada al vers de Martí i Pol.
Carme,
Eliminaalguna vegada m'han dit que enquadro molt bé les fotografies. Aquest sentit de l'èstetica es té o no es té. Igual que passa amb la cal·ligrafia. Encara que tenia poc temps, la imatge m'ha sortit bé. Mal m'està el dir-ho.
Bona foto, i adient. Al meu poble també tenim rescloses. Aturen el corrent i en desvien una petita part cap a una séquia medieval (síquia, en diem). Però la majoria del riu continua el seu curs, indiferent als obstacles, que supera amb pèrdues raonablement suportables. Això sí: el curs sempre fa baixada, no hi ha rius que pugin, i de camins sí que n'hi ha de costeruts.
ResponEliminaRamon, "L'aigua no anirà mai amunt si... no és amb ajuda./ Tenim eines: la sínia, la corriola. Com deia el poeta: tot és possible". Això ho deia Xavier Pujol en un comentari al meu poema "Let the river run", on tu també deies "pensem que els salmons saben nedar contra corrent, que una mica seria com fer anar l'aigua amunt".
ResponElimina