Poema visual meu
La prosa amb la poesia.
El reflex de la vida
en el que escrius.
Bellesa i progrés,
raó del sentiment,
intuïció pràctica.
Els dos per separat,
els dos en contacte,
entremesclats en el moment
de tancar el llibre,
unint una plana amb l'altra.
Quan et fas teu tot allò
que fins fa poc has llegit.
Fer-te teu allò que has llegit, és un dels grans plaers de la vida...
ResponEliminaA mi més d'un poema m'ha canviat la vida, Carme.
EliminaHi ha llibres que són com un miracle.
ResponEliminaXavier,
EliminaSí, i per això no entenc que hi algú a qui no li agradi llegir.
Ben cert, hi ha llibres que et deixen ben marcat... per a bé o per a mal.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Jo diria que sempre et deixen marcada per a bé, sa lluna.
EliminaImpressionant. La prosa fa que la rosa sigui exemple d'aqueix text. Dos en un, així estan junts. Molt original aquest poema.
ResponEliminaQue passes una bona nit.
Una abraçada.
Rafael
Rafael,
EliminaLa idea del poema visual és la d'una mitja taronja en abstracte. Jo sempre parlo del mateix.
Fackel,
ResponEliminaEl vers del mig, el millor.
Bellesa, sentiment, intuïció... Prosa i poesia. I quan tanques el llibre, alguna llavor t'has quedat a dins, que germinarà segur. I amb la digestió, la interiorització, el "fer teu" el que has assimilat, crees una cosa que és alhora nova (feta teva) i vella (de l'autor que llegies). És com màgia.
ResponEliminaRamon,
EliminaLa idea del poema visual que he fet és que quan tanques el llibre, les paraules en negre sobre blanc de la literatura es fan un petó amb la rosa roja de la natura.