GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Per conceptual que sigui una obra,
si és art sempre podràs escoltar-ne
aquella mar dins d’una conquilla.
El moment en què,
com en una tangent,
el que és rodó coincideix
amb el que és pla,
el que dius amb com ho dius.
Helena Bonals
Tomo la concha.
Pasos en la arena.
Rumor lejano.
Fackel
Cal escoltar molt bé, el frec del cercle com llisca pel pendent de la recta.
ResponEliminaPreciós, Helena!
Carme
Carme,
ResponEliminaÉs que l"obra que inspira el meu poema sembla que hagi estat feta per a mi.
És un gran què, quan coincideixen el que dius amb com ho dius... no sempre passa...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Ês el que fa més poesia de tot, sa lluna.
EliminaL'art és prioritari per a l'artista. Escriure ho és per a una poeta com tu.
ResponEliminaXavier,
EliminaEscriure ha de ser una obsessió, si és que t'agrada.
Tomo la concha.
ResponEliminaPasos en la arena.
Rumor lejano.
Fackel,
EliminaM'agrada molt. Pel que és pròxim i pel que és llunyà.
No trobaria millor descripció-explicació per aquesta obra, Helena, però no sé si sola me n'hauria sortit.
ResponEliminaVeig que has publicat sovint. Espero que sigui el senyal que ja estàs recuperada.
Una abraçada i Bona Pasqua!
Teresa,
EliminaÉs un poema dels meus, gens cursi. Però també poc líric. És la meva interpretació de la imatge, que crec que fa diana.
Estic millor, perquè estic de vacances de setmana santa, i he descansat molt. Moltes gràcies per venir a la presentació, i disculpa que vinguessis per tan poca estona.
Una abraçada i bona pasqua!