Imatge presa de la xarxa
La meva vida ha estat
com una ampolla de xampany
llargament madurada.
Hi ha hagut un instant
en què el tap ha sortit volant,
i després ja res ha estat igual.
No tornaré a tenir
sequera creativa mai més.
Que allò meu és
talent, treball i sort,
però sobretot desig i voluntat.
Que lo mío es
ResponEliminatalento, trabajo y suerte,
pero sobre todo deseo y voluntad.
Dices. Míralo como una interconexión, ni unas más ni otras menos. Puede haber anhelo y mucho voluntarismo pero si no hay también oportunidad y esfuerzo realista y capacidad personal... Difícil saber qué pesa más cuando algo cuaja, pero cada cual sabrá.
Fackel,
EliminaSobretot molta sort, ho he de reconèixer, Fackel. Però n'hi ha molts que tenen talent i no l'utilitzen. Cadascú per on l'enfila.
Es que el talento es un don que tenemos todos pero no sabemos encauzar o fecundar o desarrollar, como quieras verlo.A veces se descubre y ejercita tardíamente, de ahí que la suerte sea tan fundamental para no haber perecido antes.
EliminaFackel,
EliminaJo sóc un cas de "A la recerca del temps perdut", he començat a escriure als trenta-sis, i fins als quaranta no he fet poesia.
Doncs bé que et desitjo que això no s'acabi aquí, si no que continuí i fins i tot, progressi per millor encara !.
ResponEliminaSalut !!.
Artur,
EliminaEs diu tant que amb el temps millores com que vas enrere, a base d'escriure.
Que s'omplin les copes. De poesia i sentiment!
ResponEliminaM'agrada molt això que dius, Xavier!
EliminaExplosió, com tornar a néixer dins la mateixa vida.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Jo ho he fet, de tornar a néixer, sa lluna.
EliminaEsmentes tots els elements necessaris per a una creativitat rica i duradora… Que ni se'ns n’escapi mai cap!
ResponEliminaCarme
EliminaSí, tot el que costa déu i ajuda, el passar de l"infern al cel, no s"acaba així com així.
Elimina