En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 d’abril del 2025

Que ningú et vol quan perds

 


Repte Poètic Visual 355 Resurrecció


Quan has estat morta en vida,
i sempre per amor,
s'entén que duguis amb tu
el sofriment a la mirada.
Que plogui sobre mullat,
i no puguis ni arribar a fer
de perdedora simpàtica.
Però la justícia poètica
sol acompanyar malgrat tot
els aneguets lletjos com tu.
Si pots viure prou anys,
i anar omplint-los
del teu excés de sentiment,
la teva ploma serà la teva resurrecció.

Helena Bonals


Soy amor loco.
Ni salvo ni condeno.
Ma mort est douce.

Fackel

15 comentaris:

  1. La teva foto és exacta per a Déu. L'amor sempre és Déu, que ha ressuscitat per a tots.
    M'ha agradat la teva presentació.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      a mi em costa molt de pensar que existeixi l'amor, sóc així i ja està. En tot cas no he trobat mai ningú que estimi com jo.

      Elimina
    2. És que Déu és amor i vol salvar a tots, per a l'eternitat.
      Cordialment.

      Elimina
  2. M'agrada aquesta justícia poètica!
    I aquesta resurrecció final, encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el dolor i la ràbia, l'anger en anglès d'escriptores com Jane Austen, m'han acompanyat tota la vida. Però qui riu el darrer riu millor.

      Elimina
  3. Valga'm déu!, com m'agrada aquest justícia poètica i sobretot aquest final tan bo.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      sembla mentida el que m'ha inspirat aquest quadre, ho reconec. Però així ha estat. Necessitava dir-ho. Normalment no sóc tan aspra, fujo de ser una poeta torturada.

      Elimina

  4. Soy amor loco.
    Ni salvo ni condeno.
    Ma mort est douce.


    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim, Fackel! Sobretot el vers del final en francès. A vegades patint s'és encara més feliç.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Sí, Xavier, la imatge també fa Pasqua.

      Elimina
  6. "La teva ploma serà la teva resurrecció". I tant que sí, la ploma cura i dona vida, Helena, i si quan la ploma ha fet la seva feina, tenim el plaer de llegir-la, això també cura.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa. Aquest és un d'aquells poemes que una escriu per alliberar-se.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...