Fotograma d'El que queda del dia,
per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català
Ets un home gran
però sembles un infant.
No sé en qui penses, actor,
però ets com James Dean
quan feia de rebel sense causa.
I quan parlava amb el seu pare fals
no estava interpretant, era ell i prou.
Que una mirada com aquesta
és tot el que queda d'aquella
persona a qui encara estimes.
Amb la qual ens sedueixes a tots.
Hi ha mirades i mirades, crec que les impostades es noten molt... n'hi ha que de dolces ens sedueixen a tots...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Aquesta em sembla molt autèntica, sa lluna.
EliminaBona mirada i bona interpretació, Helena!
ResponEliminaCarme,
EliminaAquesta mirada la tinc gravada amb foc a la memòria.
El que queda d'una mirada...
ResponEliminaQue és molt, el que en queda, Xavier.
EliminaLarga mirada.
ResponEliminaUn juego de silencios.
Osado reto.
Molt i molt bo, Fackel, condenses molt bé la fotografia.
EliminaLa mirada de l'home es nota
ResponEliminaSincera. La mirada dolça
deu de ser plena d'amor
i la de la foto és realment fidel.
L'home que expressa
l'amor que obri el seu cor
sap fer la sinceritat.
Una salutació.
Cordialment.
Rafael,
EliminaSí, es veu molt sincera, la mirada, no està actuant, de fet.
Molt bé gràcies, Helena, per dir-me la teva opinió.
ResponEliminaQue passes un bon dia i cuida't.
Una abraçada.