En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de gener del 2025

Revelat


GARCIA, Juan
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Cua de cavall, cabellera a l'aire.
Et contens, et deixes anar.
Tan misteriosa com directa.
Fotografia que sorprèn,
poema que convenç.

14 comentaris:

  1. Crines al aire
    el galope me lleva
    sin detenerme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Em recordes El desig de ser pell-roja, de Kafka.

      Elimina
  2. Estic d'acord amb els dos darrers versos del teu poema.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      És el que fa una obra rodona, sorprendre i convèncer.

      Elimina
  3. Dins de la boira
    veus clares les imatges.
    Un bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Veig que segueixes molt bé la meva metapoesia!

      Elimina
  4. Ha tornat a amagar-se el meu comentari... ho mires?

    ResponElimina
  5. Quan la imatge sigui nítida, cal fixar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      es pot dubtar, a la vida, però quan es pren una decisió cal ser conseqüent, he llegit alguna vegada. M'hi has fet pensar.

      Elimina
  6. Tan dolent pot ser contenir-se sempre com deixar-se anar sense fre i sense aturador. Ja deia Apol·lo que la mesura i l'equilibri havien de privar sobre els excessos. Però de tant en tant sí que convé donar un cop de puny sobre la taula, cridar fins a esgargamellar-se (d'alegria o de ràbia) i engegar la prudència a fer punyetes, i "arriscar-se d'un cop a ser qui és". Perquè "qui ha sentit la llibertat té més forces per viure".

    ResponElimina
  7. Ramon, aquest "qui ha sentit la llibertat té més forces per viure" em fa pensar en la persona que aconsegueix de sortir de la caverna de Plató. Que quan torna a ser dins ja no pot oblidar l'enlluernament de fora.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...