En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 de gener del 2025

Revelat


GARCIA, Juan
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Cua de cavall, cabellera a l'aire.
Et contens, et deixes anar.
Tan misteriosa com directa.
Fotografia que sorprèn,
poema que convenç.

8 comentaris:

  1. Crines al aire
    el galope me lleva
    sin detenerme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Em recordes El desig de ser pell-roja, de Kafka.

      Elimina
  2. Estic d'acord amb els dos darrers versos del teu poema.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      És el que fa una obra rodona, sorprendre i convèncer.

      Elimina
  3. Dins de la boira
    veus clares les imatges.
    Un bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Veig que segueixes molt bé la meva metapoesia!

      Elimina
  4. Ha tornat a amagar-se el meu comentari... ho mires?

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...