DUNLOP LESLIE, George
Alice in Wonderland 1879
dins l'exposició "Els móns d'Alícia"
a Caixa Fòrum fins el 16 de febrer de 2024
S'hi diu el següent:
La nena de la pintura (que també es deia Alícia)
sembla alhora embadalida i contorbada
per la narració de l'obra de Lewis Carroll.
No hi ha cap nina,
en front de la lectura,
que per tu valgui.
en front de la lectura,
que per tu valgui.
Helena Bonals
Renglón a renglón
la niña atraviesa
sus propios sueños.
Fackel
Renglón a renglón
ResponEliminala niña atraviesa
sus propios sueños.
Fackel,
EliminaMolt ben trobat, això dels somnis, tractant-se d'aquest llibre.
M'ha fet gràcia, la contraposició entre nines i llibres.
ResponEliminaPer a mi no va ser mai una tria, jo ho volia tot, i si calia, llegia el conte a la nina asseguda a la meva falda.
Carme,
EliminaM'he inspirat en un adhesiu de publicitat de les biblioteques, on jo treballo, on hi surt un noi que prefereix un llibre a un ordinador, i a tots els jocs d'infant que l'envolten.
Mare, llibre i nina, es pot demanar vida més bella? Per què són tan breus els moments feliços? Desitjo que els teus, Helena, durin per sempre. Una abraçada.
ResponEliminaOlga,
EliminaEls moments feliços són breus i alhora duren per sempre. És la gràcia que tenen. Jo també ho desitjo per a tu.
A una assignatura d'història de l'art ens deien que un quadre amb algú llegint és la imatge de la dignitat. De petita el meu pare ens llegia molt, és el que fa fills lectors més que cap altra cosa.
La lectura, en alguns casos fa desbordar la imaginació. A la petita que seu a la falda de la mare no li cal res més.
ResponEliminaLa imaginació al poder, Xavier.
EliminaUna imatge molt tendra que s'hauria de donar a totes les cases. La imaginació dels infants creix molt més amb els llibres.
ResponEliminaBona inspiració pel teu poema.
Aferradetes, Helena.
Completament d'acord, sa lluna.
EliminaEl teu comentari no sortia altre cop!
Hola, Helena: La nina està escoltant un conte de la seva mare. A mi em fa pensar que la xiqueta està a gust escoltant a la mare. Preciosa foto i també el haiku que has compost.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Bona nit i fins demà.
Moltes gràcies, Rafael! Un quadre amb algú llegint és la imatge de la dignitat, diuen.
ResponEliminaGronxa la tarda
ResponEliminamurmuri de paraules
a cau d'orella
kefas
Des de ben petit em va picar també el verí de la lectura, i encara em té corprès i subjugat. Per cert, les dues parts d'Alícia són fantàstiques: l'original, és clar, i les diferents versions catalanes (començant per la de Josep Carner, crec que les he llegides totes) i castellanes (les que conec, quatre o cinc). És molt difícil, traduir-ne els poemes i els jocs de paraules. Veig que a la biblioteca del meu poble, gràcies a la tenaç paciència de la bibliotecària, sempre hi ha molta quitxalla llegint i fent activitats (i ella mateixa va a la llar d'infants a inocular-los el virus). Això em fa confiar que no tot està perdut.
ResponEliminaRamon,
EliminaJo en vaig llegir la traducció de Salvador Oliva. De petita l'Alícia al país de les meravelles em posava nerviosa. I la poesia no em deia res, ves per on. Potser és que l'obra de Carroll va més dirigida als adults que no als infants.