En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 de gener del 2025

Vents de llibertat


BANKSY  Flower Thrower
per al Repte Poètic Visual 350

Com l'enamorament de lluny,
que colpeix sense ferir.
Ideals que romanen ideals,
rebel·lió fràgil i forta alhora.
Atac pacífic, fet d'innocència.
Ciment envoltat de delicadesa,
la d'una paret oberta, feta d'esperança.
Com el nostre primer d'octubre.

21 comentaris:

  1. Quina imatge més magnífica! M'encanta!

    La teva interpretació també m'agrada, no hi afegiria res. Tot el que diria jo, tu ja ho has dit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Com acostuma a ser-ho Banksy, aquest grafit és genial. El meu poema només prova de fer-li justícia.

      Elimina
  2. Estic d'acord amb la Carme, la imatge és fantàstica.
    Els ideals gairebé sempre són innocents.
    M'agrada com ho dius!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      No hi tenen res a veure els ideals comunistes amb la seva realització, per exemple.
      Moltes gràcies!

      Elimina
    2. Per això vaig posar "gairebé sempre". ;-)

      Elimina
  3. Fer la revolució a través de l'art .... com Banksy, un dels artistes rebels que m'agraden !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la millor manera de revoltar-se, Artur! "Más vale maña que fuerza"!

      Elimina
  4. Una fotografia de Banksy molt original. El poema, ho trobe una mica surrealista i en diu com és l'esperança de la idea d'enamorament. Es refereix que és "delicadesa"!
    Dic jo.
    Enhorabona, Helena.
    (Ah!, m'ha vingut al cap, que no m'has dit la teua opinió sobre l'últim poema editat. No sé si t'ha passat per alt. Ja me'n diràs coses!)
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Si no et responc és perquè no puc! De seguida que pugui ho faré.

      Elimina
    2. Hola, Helena: Si no pots, és que no tens temps. És així. És clar.
      Fins a l'altra.
      Una abraçada.
      Rafael

      Elimina
  5. Quina comparativa més bona, Helena! M'encanta!
    Però sí que penso que ferir-nos ens va ferir. I no ho dic tant per les garrotades com per la cicatriu que ens ha quedat a dins i que trigarà a curar-se.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Moltes gràcies! És molt ambivalent, això que dius. Per un costat és un dia a celebrar, per l'altre no. Com l'onze de setembre, en què "Catalunya va caure gloriosament i va esdevenir immortal", vaig llegir una vegada al diari.

      Elimina
  6. En mis tiempos de rebelión juvenil recitábamos los versos de Celaya: la poesía es un arma de futuro. Ya no estoy seguro de que sea arma de nada. Lo que sí veo, sin poesía, es que la Democracia está en riesgo, muchos están jugando torpemente a aprendices de brujo y van a acabar siendo cómplices, si no lo son ya por los movimientos que hacen y pensamientos reaccionarios que tienen, de aquellos que dinamitan la democracia. Y ya sabemos quiénes son estos en nuestra sociedad. Un abrazo.

    ResponElimina
  7. quise decir es un arma cargada de futuro, me comí el verbo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      He llegit alguna vegada que si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet.
      Però alguna cosa en queda, de tot plegat, crec.

      Elimina
  8. Amb les mans tacades de flors
    res podrà al·legar a favor seu.

    Tots els signes el delaten
    el gest de discòbol
    el dit acusador
    la negror
    Tots.

    Sota un cel de silenci
    la serenitat de la pedra
    la humitat de la fe
    i la por de l'or
    cobriran de sang la seva tomba.

    kefas

    ResponElimina
  9. Coincideixo que la imatge és molt potent, i tant de bo que aquesta paret oberta, esquerdada, sigui una escletxa d'esperança. Per al nostre país i per a tot el món, que sembla que venen mal dades. La humanitat no aprèn. El poema d'en Kefas, també molt bo.

    ResponElimina
  10. No, Ramon, sembla que no pugui ser, cada nova guerra.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...