BANKSY Flower Thrower
per al Repte Poètic Visual 350
dins Relats en català
Com l'enamorament de lluny,
que colpeix sense ferir.
Ideals que romanen ideals,
rebel·lió fràgil i forta alhora.
Atac pacífic, fet d'innocència.
Ciment envoltat de delicadesa,
la d'una paret oberta, feta d'esperança.
Com el nostre primer d'octubre.
Quina imatge més magnífica! M'encanta!
ResponEliminaLa teva interpretació també m'agrada, no hi afegiria res. Tot el que diria jo, tu ja ho has dit.
Carme,
EliminaCom acostuma a ser-ho Banksy, aquest grafit és genial. El meu poema només prova de fer-li justícia.
Estic d'acord amb la Carme, la imatge és fantàstica.
ResponEliminaEls ideals gairebé sempre són innocents.
M'agrada com ho dius!
Aferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaNo hi tenen res a veure els ideals comunistes amb la seva realització, per exemple.
Moltes gràcies!
Per això vaig posar "gairebé sempre". ;-)
EliminaFer la revolució a través de l'art .... com Banksy, un dels artistes rebels que m'agraden !.
ResponEliminaSalut ;)
És la millor manera de revoltar-se, Artur! "Más vale maña que fuerza"!
EliminaUna fotografia de Banksy molt original. El poema, ho trobe una mica surrealista i en diu com és l'esperança de la idea d'enamorament. Es refereix que és "delicadesa"!
ResponEliminaDic jo.
Enhorabona, Helena.
(Ah!, m'ha vingut al cap, que no m'has dit la teua opinió sobre l'últim poema editat. No sé si t'ha passat per alt. Ja me'n diràs coses!)
Cordialment.
Rafael,
EliminaSi no et responc és perquè no puc! De seguida que pugui ho faré.
Hola, Helena: Si no pots, és que no tens temps. És així. És clar.
EliminaFins a l'altra.
Una abraçada.
Rafael
Un pom molotov
ResponEliminaQue bo, Xavier!!!
EliminaQuina comparativa més bona, Helena! M'encanta!
ResponEliminaPerò sí que penso que ferir-nos ens va ferir. I no ho dic tant per les garrotades com per la cicatriu que ens ha quedat a dins i que trigarà a curar-se.
Abraçada!
Teresa,
EliminaMoltes gràcies! És molt ambivalent, això que dius. Per un costat és un dia a celebrar, per l'altre no. Com l'onze de setembre, en què "Catalunya va caure gloriosament i va esdevenir immortal", vaig llegir una vegada al diari.
En mis tiempos de rebelión juvenil recitábamos los versos de Celaya: la poesía es un arma de futuro. Ya no estoy seguro de que sea arma de nada. Lo que sí veo, sin poesía, es que la Democracia está en riesgo, muchos están jugando torpemente a aprendices de brujo y van a acabar siendo cómplices, si no lo son ya por los movimientos que hacen y pensamientos reaccionarios que tienen, de aquellos que dinamitan la democracia. Y ya sabemos quiénes son estos en nuestra sociedad. Un abrazo.
ResponEliminaquise decir es un arma cargada de futuro, me comí el verbo
ResponEliminaFackel,
EliminaHe llegit alguna vegada que si la poesia pogués canviar el món ja ho hauria fet.
Però alguna cosa en queda, de tot plegat, crec.
Amb les mans tacades de flors
ResponEliminares podrà al·legar a favor seu.
Tots els signes el delaten
el gest de discòbol
el dit acusador
la negror
Tots.
Sota un cel de silenci
la serenitat de la pedra
la humitat de la fe
i la por de l'or
cobriran de sang la seva tomba.
kefas
És molt dur aquest poema, i molt real, Kefas.
EliminaCoincideixo que la imatge és molt potent, i tant de bo que aquesta paret oberta, esquerdada, sigui una escletxa d'esperança. Per al nostre país i per a tot el món, que sembla que venen mal dades. La humanitat no aprèn. El poema d'en Kefas, també molt bo.
ResponEliminaNo, Ramon, sembla que no pugui ser, cada nova guerra.
ResponElimina