AGUS Granollers
La intempèrie
i el recolliment,
fets del mateix blau cel.
La llum del sol que vibra
en les parets ocres.
Els batents oberts
com l'ull de la càmera.
Les branques que es confonen
amb els arabescs dels balcons.
L'escaiença de les coses.
Helena Bonals
¿Qué fue primero?
¿El color o el aire?
Respiro la luz.
Fackel
Té color l'aire?
Passa la llum per l'aire,
respiro aire.
Et dóna la llum
la forma entre ombres,
però jo et miro.
qui sap si...
Sempre la llum
els colors i les formes.
Façana bella.
sa lluna
¿Qué fue primero?
ResponElimina¿El color o el aire?
Respiro la luz.
Molt ben trobat i sinestèsic, Fackel!!!
EliminaTé color l’aire?
EliminaPassa la llum per l’aire,
respiro aire.
Bellíssima epífora dins d'aquest haiku!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSé que no és ni de bon tros la sensibilitat del teu poema, però ha vingut així. ;-)
ResponEliminaSempre la llum,
els colors i les formes.
Façana bella.
Aferradetes, Helena.
La idea de la façana és molt bona, sa lluna. Molt ben interpretat. La façana del poema.
EliminaEt dóna la llum
Eliminala forma entre ombres,
però jo et miro.
Les mil cares de les coses
ResponEliminai dels éssers.
Per a tu la imatge et crida,
per a mi el so.
Tu veus la bellesa present
i jo la que m’imagino.
Trenca senzillament els pensaments
que separen totes dues mirades
rere unes úniques ulleres.
qui sap si...,
EliminaAquest terme mig que cerques en les "dues mirades/ rere unes úniques ulleres" és molt conciliador.
Estic d'acord amb tu, Helena. L'alternança de la mirada ho faria possible.
EliminaMoltes gràcies, cantireta!
EliminaA vegades, tot entre en conjunció sense més explicació...
ResponEliminaBen trobat.
Bon Maig :)
Artur,
EliminaFaig el que puc!
"L'escaiença de les coses", m'agrada molt. Les paraules, vull dir la forma i també el seu contingut. A vegades, sí, d'una manera poc buscada, se'ns presenta aquesta escaiença i val la pena valorar-la.
ResponEliminaÉs una expressió de Mossèn Ballarín, Carme. "La poesia és en l'escaiença de les coses", deia.
EliminaBen trobat. La intempèries, sempre amb ressons de Margarit, i les finestres del recolliment són del mateix color. Desconeixia aquesta descripció de la poesia per mossèn Ballarín, però la trobo encertadíssima.
ResponEliminaJo sempre me'n recordo de Ballarín quan escric.
Elimina