AGUS Sortida a Palou dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
(Títol manllevat d'una cançó d'Elisard Sala)
L'escorça de l'arbre,
el liquen sobre la fusta,
en contrast amb el teu món interior,
tan desenfocat com ple de boira.
Només la superfície canvia,
no pas el sentit.
Però jo soc presa
de la síndrome d'Sthendal.
No ens podem perdre res, ni la bellesa de les superfícies o de la pell de les coses ni la bellesa de la seva essència.
ResponEliminaUn alte bon poema, Helena!
Portem tanta boira als ulls que només veiem bé allò que està ben a prop? És el món interior el que està desenfocat? Són els ulls que el miren? O són les dues coses?
EliminaNo sé si és una bona interpretació, fer tantes preguntes... disculpa'm, m'ha sortit així.
El primer que dius és molt encertat, Carme.
EliminaPerò, que "Portem tanta boira als ulls,/ sentim tanta cobardia", que diu la cançó, té un sentit diferent al que tu dius preguntant-ho, però que també és una bona interpretació del meu poema.
Jo vaig tenir una crisi creativa molt llarga, en què aquestes paraules de la cançó ressonaven molt dins meu. Espero que això no torni mai.
Busco mi senda.
ResponEliminaCompañía de niebla
Aguarda la luz.
Molt bé, com sempre, Fackel. A tots ens acompanya la boira, però mentre la llum aguaiti tot va bé.
EliminaCamí a camí,
Eliminamirades que es perden
cercant el futur.
A ver ¿a qué es debido, qué te ha motivado, ese stendhaliano síndrome?
ResponEliminaFackel,
EliminaJo estimo la bellesa en totes les seves manifestacions. Això de la síndrome d'Sthendal és una hipèrbole per arribar al lector.
https://www.youtube.com/watch?v=QvljW_e5JN8&t=6s
ResponEliminaJa ho escoltaré si tinc una estona!
EliminaS’enganxa la vida a la nostra pell,
ResponEliminamartiritza el temps els nostres ulls.
S’envelleix el nostre ser, esperant.
De tant en tant glops de bellesa
suavitzen l’ardor d’aquesta vida.
Queden dins els records
per poder seguir vivint
alhora que morim en un continu
degoteig d’instants.
I com més ens hi fixem, més podrem reconeixer-la en gairebé tots els indrets.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
I tant, sa lluna! Fins i tot totes les cares tenen signes estètics afavoridors, que deia Joan Corbella.
EliminaLes teues paraules són essencialment molt ben expressades. La teua interpretació és profunda i naix del fons de la boira. Molt original la teua bellesa.
ResponEliminaEnhorabona.
Cordialment.
Una bellesa fora del corrent, Rafael! Moltes gràcies!
EliminaDoncs, Helena, jo no sé si és la boira o la síndrome, però ho dius sempre tan bell i precís que fas obrir la ment a qui et llegeix.
ResponEliminaAbraçada!
Sempre baixa la tapa amb els teus comentaris, Teresa!
EliminaSaber copsar la bellesa immanent de les coses senzilles, l'exterior sempre viu i canviant en contrast amb el món interior, invariable en el fons malgrat les boires que de vegades ens el desdibuixen. Chapeau!
ResponEliminaEl món interior, segons Kandinsky, és el que fa que una idea no sigui un plagi, sinó el resultat d'una inspiració. Com passa amb els sinònims, fruit de la creativitat popular.
EliminaLa bellesa es troba en el moment menys esperat. A vegades és ella qui et busca.
ResponElimina(Conec algunes cançons del mestre Elisard Sala) Encara que no el vaig conèixer personalment, va ser director de l'Orfeó de Sants.
Xavier,
EliminaPicasso deia: "Jo no busco, trobo".
L'Elisard Sala donava nom a la coral on vaig entrar als vint anys, de l'Hospitalet.