Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui penso.
Entono amb afany la meva veu dolça
i recito sense impostar la veu,
com quan dic que estimo.
Reflecteixo amb traç segur
tot el que sé veure amb les mans.
La meva escriptura
vol ser maca per dins i per fora.
Però no em demaneu
que faci la voltereta enrere,
que no és allò meu.
Creo que lo más interesante siempre es escribir para uno mismo. Uno mismo como emisor y receptor. Como escribiente y como oyente. Y quedarse a gusto.
ResponEliminaFackel,
EliminaA mi m'agrada d'escriure per als amics! De què serveix que et llegeixi algú que no coneixes? Només afecta la teva vanitat.
Però a la carrera vaig aprendre que encara que no surtis de la teva torre de vori, l'important és haver-te alliberat. Com dius tu, quedar-te a gust.
En ese buscar el conocimiento de uno (si es que esto es real y posible) cabe algo más que vanidad. La vanidad ante uno mismo no existe. Existe el placer, la satisfacción o el combate interno. Hay más vanidad cuando otros nos prestan atención, y la vanidad hay que combatirla siempre.
EliminaFackel,
EliminaDoncs com que tot es pot veure de més d'un costat, et diré que sempre he cregut que per ser artista cal que tinguis una dosi d'humilitat tant com una de vanitat, les dues són necessàries.
Però estic d'acord amb Thomas Mann quan, a Tonio Kröger, diu que el fet que t'estimin només afecta la teva vanitat. Per això jo sempre he volgut que m'habiti el déu de qui estima, com deia Plutarc i Thomas Mann s'hi inspirava a La mort a Venècia.
Una bona participació. M'agrada!
ResponEliminaParticipar als relats conjunts amb poemes és una bona opció.
Carme,
EliminaNo me n'he adonat fins després de ficar la pota! Però celebro que t'agradi. Me n'he anat una mica de l'olla...
M'agrada, m'agrada. Només l'artista és capaç de trobar l'infinit capgirant una imatge, o d'escoltar les veus del vent rere la lletra impresa, o d'engendrar bellesa parlant sense impostar la veu i escrivint amb traç ferm. I no, no cal mirar enrere. Que sempre t'habiti el déu de qui estima, i la flama de la poesia.
ResponEliminaRamon, t'he de precisar algunes coses. En aquest poema parlo dels meus talents, que són molts, i en canvi no serveixo per a la gimnàsia, ni per a la música si no és quan entono una cançó. No és només amb traç ferm que escric, sobretot és quan dibuixo, el que "sé veure amb les mans". Justament és l'art fet amb les mans que pot arribar a ser sublim, com ens deia un professor d'història de l'art quan tenia vint anys. No volia semblar pretenciosa, per això m'amago darrere la forma d'aquest poema. Però el fet és que gairebé sóc una artista, poeta i crítica total. Com diuen que deia Oscar Wilde en travessar la frontera: "L'únic que tinc per declarar és el meu talent"!
EliminaPer cert, Ramon, l'infinit en un llenç voldria ser com L'infinit en un jonc, el llibre d'Irene Vallejo.
EliminaM'agrada com dius "Reflecteixo amb traç segur tot el que sé veure amb les mans". Un magnífic poema on t'has despullat, al meu parer.
ResponEliminaGràcies per citar-me!, pero com t'ha dit na Carme, era de Relats Conjunts.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaJo creia que m'havia amagat darrere la forma, com darrere d'aquest quadre que només es veu per darrere.
Marxes i et veig d’esquena,
ResponEliminaLlavors el món es fa petit i gris.
Les paraules surten enrogallades
mentre l’oïda perd l’ocasió d’escoltar-les.
A casa m’agrada el pati del darrera
on el meu món més solitari, és més meu.
Allí on escric quan puc,
quan el sol no m’enlluerna
i el vent no fa volar els papers.
Acarono el llom del meu gos
assegut al terra al meu costat,
com carmanyola d’apetits i de desitjos,
de secrets i sobre tot de temors.
Ell, el meu amic,
callat com els meus versos,
afònics de veu que els hi donin vida.
Bon Sant Jordi!
M'agrada moltíssim, qui sap si! De cap a peus, de peus a cap.
EliminaTot un poema, que descriure'l en un moment, no sé com! M'ha agradat molt com el planteges. Solament el primer vers és una metàfora molt bonica. En general, per a mi és molt profund i original.
ResponEliminaSenzillament preciós.
Enhorabona, Helena.
Fins a l'altra.
Rafael
Moltíssimes gràcies, Rafael! No volia presumir de talents, però és que en tinc per donar i per vendre.
ResponEliminaMolt ben trobat, Helena !.... t'hi veig en aquest quadre ;)
ResponEliminaSalut !!.
Moltes gràcies, Artur! Jo també m'hi veig.
EliminaMai de la vida, Helena! M'agrades com ets, i també t'admiro per saber-ho dir així. Petons, estimada.
ResponEliminacantireta,
EliminaNo m'arriben els missatges al blog en el correu, és un fàstic!
Moltes gràcies pel que em dius!