Per al taller Lletres impures a Telegram
Escolta el so de mossegar un préssec,
que el rellotge diu que és estiu,
i la fruita del temps és el cop d'aire fresc
que tant trobes a faltar, aquella fruita
que arriba sempre rere les flors de primavera.
Helena Bonals
Lentas caricias
traza el sol en mi piel.
Caligrafías.
Fackel
Quan miro el rellotge
noto l'aire entre la meva pell,
les ungles fan un so
sensible quan menjo un préssec.
Rafael Molero Cruz
Al so del pas de l'aire,
les ungles del rellotge
m'esgarrapen la vida.
Me'n vaig com he vingut: fent sempre el préssec.
KRT
Lentas caricias
ResponEliminatraza el sol en mi piel.
Caligrafías.
Molt bon poema de solstici, Fackel!
EliminaEstà molt bé !. No sempre trobes fruita tant bona :)
ResponEliminaBen aconseguit !
Artur,
EliminaM'agraden més les flors que no el fruit, però tot té el seu què, l'estiu també.
Moltes gràcies!
Quina esgarrifança tan dolça, mossegar un préssec!
ResponEliminaI tant, Xavier! La fruita és el millor de l'estiu, a banda de la llum.
EliminaMolt ben trobat, nina.
ResponEliminaAferradetes.
Sa lluna,
EliminaÉs divertit de fer aquests jocs.
Un poema molt elegant i preciós que incita a sentir el préssec i la primavera.
ResponEliminaQuan miro el rellotge
noto l'aire entre la meva pell,
les ungles fan un so
sensible quan mengo un préssec.
Cordialment.
Rafael,
Eliminamoltes gràcies, m'havia descuidat de dir que una de les paraules no s'ha de fer servir. Veig que tu les fas servir totes!
Ja te l'he publicat a dalt, t'ha quedat molt bé!
Hola, Helena: Vaja! M'ha impressionat això de no sevir una paraula de les que hi havia en la foto.
EliminaSi m'ha quedat bé, gràcies.
Cordialment.
Rafael
Les fruites de la primavera i estiu són llamineres.
ResponEliminaAprofitem-ne fins i tot el so, com diu el teu poema.
Molt ben trobat!
Sí que són divertits aquests jocs!
Tinc una mica descuidat el taller del telegram. Per sort tu me'l recordes, gràcies Helena!
Carme,
EliminaL'Aitana també el tenia una mica abandonat, el taller. A veure si t'hi poses de nou!
El meu primer vers és una mica sinestèsic.
Al so del pas de l'aire,
ResponEliminales ungles del rellotge
m'esgarrapen la vida.
Me'n vaig com he vingut: fent sempre el préssec.
Ramon,
Eliminajo no trobo que facis el préssec!
Que bons tots! Al teu t'hi falten les ungles, no? O és que te les mossegues??? És igual, amb ungles o sense m'agrada molt.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Teresa!!! No, no me les mossego, les ungles!
EliminaAh, ara llegeixo que una paraula no s'ha de fer servir. Ja m'estranyava a mi que tu te n'haguessis deixat una.
ResponEliminaLes ungles no em donaven gaire joc...
EliminaDansa el rellotge
ResponEliminaen un ball que l’aire
el fa moure mentre les ungles
rasquen els so d’una cançó
amb olor d’aubergi.
qui sap si...
M'he pres la llicencia de canviar el mot préssec per una variant dialectal: aubergi.
Preciós el teu poema amb aubergi, qui sap si..., ple de sinestèsies.
ResponElimina