Imatge lliure de drets dins Pexels
Sempre sense desembolicar el regal,
sense que el capoll es badi,
quan no assaboreixes el caramel,
ni caus de l'arbre,
ni capeixes la metàfora.
Així no es consumeix mai l'amor.
Helena Bonals
Una presencia
me llega intocable.
Acercamiento.
Fackel
Una presencia
ResponEliminame llega intocable.
Acercamiento.
Fackel,
ResponEliminaun oximoron brillant, aquest "intocable" i "Acercamiento".
Volem guardar l'amor, que no es faci malbé, preservar-lo .... però sinó l'obrim i en gaudim tot el que podem, també es farà malbé ... i no l'haurem ni tastat !.
ResponEliminaBon diumenge :)
Tens raó i no tens raó, Artur. Com en tot a la vida!
EliminaL'amor adormit...
ResponEliminaCadascú és lliure de despertar-lo quan i com més li convingui.
Exacte, Xavier!
EliminaExpliques molt bé la teva manera de sentir i de viure... és bonic, veure-ho així.
ResponEliminaL'altre dia li deia a una persona que jo no tinc horror vacui, Carme. Gràcies per això que dius. És que l'experiència és un grau.
EliminaL'amor es pot viure de moltes maneres i aquesta que expliques n'és una més.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Jo crec que la meva és la millor, de manera, sa lluna!
EliminaAccepto que ho vegis així, és una opció, però (si he capit bé la metàfora) jo soc més de collir les roses abans que no es marceixin. I després fer-me vell recordant-ne el perfum.
ResponEliminaRamon,
EliminaLa Mercè Rodoreda deia que l'amor és un fruit que en ser collit de seguida es fa malbé.
L'important és saber assaborir el caramel, abans del regal. Molt
ResponEliminaben reeixit la metàfora, Helena.
Enhorabona pel poema.
Cordialment.
Això que dius és una paradoxa, Rafael!
EliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaFins a l'altra.
Salutacions cordials.
A l'amor cal entrar-hi, així com la rosa ha de florir i el regal cal agrair-lo.
ResponEliminaUna abraçada, Helena.
Olga,
EliminaPerò és que jo ja hi entro, a l'amor! "Que la vie n'a d'importance", "L'important,/ C'est la rose,/ Crois-moi…", cantava Bécaud.
"Amor undique floret", també sense el cos. Cadascú per on l'enfila. Més cites, que sóc una pedant: "Conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa". La resta són hòsties!
Com sabràs nedar si no entres en una piscina? En l'amor, cal mullar-se, no tot pot ser com a la tintoreria. Salut, Helena.
ResponEliminaCantireta,
EliminaCopio i enganxo el comentari que li he fet a l'Olga!
Ben guardat dins de la capsa
ResponEliminaperquè no es pugui pansir
és la capsa que enamora
i no pas el que hi ha dins
El desig plana per fora
i la capsa crida els dits
perquè li aixequin la tapa
abans que ell hagi fugit.
L'amor és com aquell gat
que fins que no l'has tocat
no saps pas si és mort o viu.
kefas
Bona vesprada, Kefas: Ets una persona molt original.
EliminaEnhorabona, per aquests versos tan enginyosos.
Salutacions cordials.
Kefas,
EliminaEl teu poema és genial, però jo no penso igual...
El vaig guardar quan ens coneixerem,
ResponEliminael cor embolcallat en un llaç
que amb el temps ha perdut color.
Si els ulls s’enamoraren de tu,
el cor va voler volar
i la boca tímida deixà en mans
dels dits escriure els versos
que volien dir.
Dolça amiga per instants,
callat amor per l’eternitat.
Confident.
Espatlla on descansar.
Llavis prenyats de petons,
que em van avivant.
Teixits de dits les nostres mans,
al llarg dels anys.
Dies de núvols i tempestes
que van passant.
Dies de sol amb l’ombrel•la
dels nostres fills.
Versos que neixen dia a dia
i descansen dins la capsa
on descansa l’adolorit cor
que el temps ha envellit.
Espero la vellesa amb ta bellesa,
les flors amb tu al costat
en una eterna primavera
on caderneres i verderols
cantin sobre les branques
que tenim al voltant.
Dolça promesa d’amor,
la més fàcil de complir,
guarda la darrera flor
pel dia de partir.
qui sap si...