En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 3 de juny del 2023

Prendre forma


Niporepte 370 El llac dels cignes
dins Relats en català


Sols cristal·litzes
quan gairebé no toques
de peus a terra.

Helena Bonals


Gotas de rocío
resbalan por mis ojos.
Peonzas de cristal

Fackel


Puntes en dansa,
suren les papallones.
Miralls a terra.

Sa lluna


Ballant les dones
amb els braços i peus
dansa en el llac.

Rafael Molero Cruz


Si voles, ets.
Si ets prosaic, com saps,
et difumines.

Carme Rosanas


La simfonia
d'una ànima ferida
i tremolosa.

Xavier Pujol

a

20 comentaris:

  1. Fackel3 de juny del 2023, a les 17:42

    Gotas de rocío
    resbalan por mis ojos.
    Peonzas de cristal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2023, a les 17:53

      Fackel,
      Les gotes de rosada del passat deuen tornar als teus ulls d'ara. I les baldufes de cristall, el qual es relaciona amb el meu haiku, són una imatge molt bona de les ballarines.

      Elimina
  2. sa lluna3 de juny del 2023, a les 18:18

    Puntes en dansa,
    suren les papallones.
    Miralls a terra.

    Bells poemes i una extraordinària foto.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2023, a les 21:10

      Gràcies, sa lluna, el teu també és molt ben improvisat.

      Elimina
  3. Rafael Molero Cruz3 de juny del 2023, a les 18:49

    Hola, Helena: El teu haiku i el de Fackel, són molt bons i originals.

    Ballant les dones
    amb els braços i peus
    dansa en el llac.

    Aquest m'ha inspirat.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
  4. Fackel4 de juny del 2023, a les 10:19

    Me gustan mucho las aportaciones que se hacen aquí al hilo de tu iniciativa; interesante; como si fuera una especie de diálogo poético.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de juny del 2023, a les 14:59

      Sí, Fackel, són molt generosos amb mi els meus seguidors.

      Elimina
  5. Carme Rosanas4 de juny del 2023, a les 11:28

    M'agrada la teva idea. La continuo.

    Si voles, ets.
    Si ets prosaic, com saps,
    et difumines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de juny del 2023, a les 15:03

      Has copsat molt bé la idea interior, Carme! La prosa és contrària a fer que el poema prengui forma.

      Elimina
  6. xavier pujol4 de juny del 2023, a les 19:01

    La simfonia
    d'una ànima ferida
    i tremolosa.

    ResponElimina
  7. KRT14 de juny del 2023, a les 19:24

    Molt bons tots els haikus, bonics com la imatge i l'harmonia que suggereix. Enlaire i enllà, excelsior: la poesia s'eleva i es fa música i ocell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de juny del 2023, a les 11:22

      Ramon,
      Sobre aquesta imatge també n'he fet aquest poema, guanyador dins Relats en català:

      D’ànec a cigne

      L'aneguet lleig
      no enyora el seu passat.
      Ara és artista.

      Elimina
    2. KRT26 de juny del 2023, a les 13:19

      És excel·lent, molt ben trobat! Fantàstic.

      Elimina
    3. Helena Bonals26 de juny del 2023, a les 17:35

      A mi m'agradava més el que encapçala aquesta entrada, però va guanyar aquest!

      Elimina
  8. Anònim1 de setembre del 2023, a les 17:17

    Joc de baldufes
    girant amb la música
    dansen l’ànima.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de setembre del 2023, a les 11:42

      Comparar les ballarines amb baldufes fa molta poesia, qui sap si...!

      Elimina
    2. Anònim2 de setembre del 2023, a les 12:16

      pot ser no tant, de petit les feiem ballar pels carrers i pels camins.
      qui sap si...

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...