En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 d’abril del 2023

Ho tenim tot


"Un buit no es pot omplir del que era, però es pot omplir del que serà."
Xavier Pujol dins Camins de vent i d'aquarel·la"




Poema visual per al concurs de poesia visual 
Benvist 2023 de Lliçà d'Amunt
(que no ha estat guanyador aquest any)


Càntir ple d'aigua,
flors seques del passat.
Complementaris.

Helena Bonals


Cançons antigues
que fan vibrar encara.
Sona l'estaca.

Xavier Pujol


Tienta su talle.
Un cántaro es un cuerpo.
Olor a espliego.

Fackel


De fang ets fet,
de la terra remullada.
Llavor de flor.

Sa lluna


Uns nous ramells
ens ompliran el càntir.
Tot just floreixen.

Carme Rosanas

12 comentaris:

  1. Cançons antigues
    que fan vibrar encara.
    Sona l'estaca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Xavier! La correspondència entre el poema visual i el teu haiku no és literal, però molt ben trobada, com hauria de ser.

      Elimina

  2. Tienta su talle.
    Un cántaro es un cuerpo.
    Olor a espliego.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      "Un cántaro es un cuerpo" seria perquè el càntir és fet de fang, en contrast amb les flors seques, i la seva olor sobretot, més immaterials.
      "Què vol dir "Tienta su talle."?

      Elimina
  3. De fang ets fet,
    de la terra remullada.
    Llavor de flor.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Mentre que l'espígol sec es conserva tot sol, l'aigua del càntir espera les flors tendres de la primavera.

    Uns nous ramells
    ens ompliran el càntir.
    Tot just floreixen.

    ResponElimina
  5. Entre els haikus de tots plegats, per treure's el barret! Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      I del poema visual no me'n dius res?

      Elimina
    2. Que al càntir li falti el broc petit, significa alguna cosa? (És la primera cosa que vaig pensar en veure'l). No soc gaire expert en poemes visuals... ;-)

      Elimina
    3. Ui, no, Ramon, vaig escolllir el càntir pel verd que lliga amb les tiges de l'espígol, i el fang que contrasta amb les flors. Però sobretot volia parlar de les flors seques de la vellesa o maduresa que cerquen l'aigua fresca de la joventut.
      A mi m'han dit que sóc més bona dissenyant que no fent poesia!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...