En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 1 de novembre del 2022

Ànima de tardor


Niporepte 356 La meva ànima

Persona gran,
amb venes a la mà,
com branques d’arbre.
Arrels verdes encara,
que vibren amb el roig.

Helena Bonals


Miro la mà
i totes dues mans.
I jo sóc l'arbre.
Les venes com a branques.
Vermell a la mirada.

Carme Rosanas

Árbol viejo soy.
Mis raíces se secan.
Mi tronco se dobla.
Mis ramas se caen.
Ya no sé dar sombra.

Fackel

18 comentaris:



  1. Quina imatgemés bonica la de comparar l'arbre amb les venes de les mans de les persones grans. M'has fet mirar la mà i he vist clarament la semblança. M'ha agradat molt.


    Miro la mà
    i totes dues mans.
    I jo sóc l'arbre.
    Les venes com a branques.
    Vermell a la mirada.

    ResponElimina
  2. Carme,
    Jo tinc 51 anys i començo a tenir aquestes venes a la mà. Pots dissimular l'edat segons com, però les mans la delaten sempre.
    Però jo estic enamorada de la vellesa, que en sap sempre més per vella que no per dimoni.

    ResponElimina
  3. Arrels encara vives que alimenten unes branques que van morint lentament.
    Una bonica imatge textual i fotogràfica ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
  4. Mentre hi hagi branques, la mirada seguirà viva.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Árbol viejo soy.
    Mis raíces se secan.
    Mi tronco se dobla.
    Mis ramas se caen.
    Ya no sé dar sombra.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Xavier! El meu poema t'ha fet vibrar!

    ResponElimina
  7. Poemes excel·lents. Les venes com a branques i arrels, molt ben vist. La vellesa té dignitat i valors, que no sempre es respecten. També acumula molts records (anava a adir "atresora", però potser no sempre), però també algunes recances: i ara penso en el vell de la taverna de Kavafis, adormit damunt la taula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vell de Kavafis és per oblidar-lo, Ramon.

      Elimina
    2. Hola, bona vesprada Helena: Gràcies per la teua amabilitat d'enviar-me el llibre d'"Ara Pla". Està molt bé i entretingut. Té molt per a pensar cada dia que esposes i vaig llegint.
      Ah!, també et dic, que t'ha passat per alt contestar-me el comentari meu del dia 7 de novembre. Ja em diràs coses.
      Cordialment.

      Elimina
    3. Estic molt contenta que em llegeixis, Rafael! Si trobes algun tros que no s'entén, ni amb el Quadern gris al costat, no cal que t'hi esforcis.

      Elimina
  8. Aquesta Ànima de tardor, m'ha agradat.
    Les arrels creixen i van obrint-se com si foren les venes d'una mà.
    Una similitud de la mà. Molt bonica tanka.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      És el que vaig pensar de seguida, en veure la imatge.
      Moltes gràcies i disculpa el retard!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...