En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 d’agost del 2022

Cop de vent


 Niporepte 352 Una dona estenent roba 

Net i innocent,
el llençol que contrasta
amb ombra i cos.
Fora del llit, el vent
també et fa insinuar-te.

15 comentaris:

  1. Qué interesante poema visual, Helena. Me quedo pensando.

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Trobo curiós que li diguis "poema visual", perquè és escrit.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Manuel,
      Benvingut al meu blog! Sí, és una imatge molt suggeridora, com aquest llençol suggereix el cos de la dona.

      Elimina
  3. El llençol té ales i la imaginació vola.

    ResponElimina
  4. Això d'estendre amb talons és el que té.🤭

    Aferradetes de diumenge.

    ResponElimina
  5. Va de llençols, com el meu post de divendres… coincidències.

    El teu més insinuador, el meu més innocent… m'ha fet somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Encara que no dugui el teu nom sé que ets tu! No recordo haver vist la teva entrada, normalment les rebo. Ara et visito!

      Elimina
  6. Molt ben trobat, Helena !! Un erotisme molt fi el que has aconseguit. :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, però la meva intenció no era que sortís eròtic! Va com va.

      Elimina
  7. Bona tanka. Combinada amb la imatge, fa pensar. Una cosa neta i innocent fora del seu context pot esdevenir insinuant per l'acció d'un tercer, el vent.

    ResponElimina
  8. Una tanka original. El llençol sense el llit i la dona vol posar-lo allí.
    Abraçades...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...