En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 de gener del 2022

Retorn del passat


 KIRÇIÇEK, Damla
dins Pexels

La flor marcint-se
ve a fer la mateixa ombra
que si fos tendra.
Sobre el sòl que s'asseca,
reminiscent encís.

12 comentaris:

  1. Aquest poema jo el relaciono amb l'anterior. Els records, com l'ombra, són iguals tnt si els fets són pansits com si són tendres, el mateix encís, la mateixa manera de viure'ls. Tenim les reminiscències del passat que encara encisen.

    I jo m'hi sento ben identificada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com jo em sento identificada amb el darrer poema al teu blog, Carme! Aquesta fotografia és molt eloqüent!

      Elimina
  2. Allò que es diu de que on n'hi ha hagut, sempre en resta alguna cosa.

    ResponElimina
  3. La essència, mai es perd...per temps que passi !
    Salut ;)

    ResponElimina
  4. El mateix record, dóna vida a tot allò viscut.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Ben expressat i ben cert. El rastre que deixem, la interacció amb els altres, la poesia o l'art que hàgim pogut crear... són reflexos de la nostra memòria en la memòria dels altres; i si bé nosaltres ens anem marcint inexorablement fins a la fi, allò que hem creat, allò que hem estat, mentre pervisqui en el record d'algú altre, ens mantindrà en la seva memòria vius i en la plena força de la creativitat que un dia vam tenir.

    ResponElimina
  6. Otro poema lleno de aciertos.

    En los últimos tiempos tu poesìa se acerca mucho a la Poesìa Oriental..

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo curiós això que dius de la poesia oriental.
      Un petó molt gran!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...