En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 d’abril del 2021

Estar en vena


 Niporepte 319 Erupció del volcà de Colima

La teva vida
interior es fa,
de tant en tant,
visible en el poema.
Passat que regurgita.

Helena Bonals


Com un volcà
callat durant molts anys,
la ment serena
pot buidar el foc intern
quan surten les paraules.

Carme Rosanas


Expulsa el foc
Que converteix en cendres
La vida closa

Kefas

16 comentaris:

  1. Es diu que les persones es coneixen quan parlen, sobretot per les seves asseveracions.

    Bonic poema, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa Lluna,
      "Sóc amo dels meus silencis i esclau de les meves paraules", diuen...

      Elimina
  2. "Light my fire" cantaven els Doors.
    Els Sau van cantar-ho molt semblant: "Tu encens el meu foc"

    ResponElimina
  3. Bona metàfora i com sempre ben inspiradora, Helena!

    Com un volcà
    callat durant molts anys,
    la ment serena
    pot buidar el foc intern
    quan surten les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Carme, molt i molt inspirada! Les teves paraules buiden el foc intern...
      Te'l publico a dalt!

      Elimina
  4. Expulsa el foc
    Que converteix en cendres
    La vida closa

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      M'agrada molt, però les cendres ja hi eren abans que el foc s'expulsés!

      Elimina
  5. ¿Cómo ordenar el magma
    de las palabras?
    Ellas salen voluptuosas o ásperas
    o irascibles o prudentes o indiferentes.
    Pero siempre caóticas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      És veritat, sempre caòtiques, a mi em costa molt d'autocorregir-me, sé que és un defecte molt greu...

      Elimina
  6. L'interior de la persona es fa latent i viu com un volcà. Els passat es queda en la memòria.
    Molt bo i original el teu tanka.
    Cordialment, Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Moltes gràcies, celebro que t'arribi el meu volcà!

      Elimina
  7. Està molt ben vist, Helena, chapeau! La vida interior, de tant en tant, esclata amb la força de la poesia i es projecta a l'exterior amb força imparable. I com de costum, amb les rèpliques de la Carme i en Kefas, en surt un pomell que fa reflexionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una idea que s'inspira en les muntanyes de carbó de les que parlava Van Gogh, amb el foc a dintre que es mostrava a l'exterior com en un volcà.

      Elimina
  8. La fuerza de un volcán habita en ciertas personas.

    Energía, pasión, fuerza... aunque también vais, irracionalidad, desorden...

    A veces hay que escapar o aceptar el lote completo...

    Un conjunto de tres poemas muy bueno...

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. La força d’un volcà pot viure més o menys continguda...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...