BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Ets racó groc
de primavera dins
el primer temps.
Hi ets sempre i no t'esborres,
ni et confonc amb prats rossos.
Helena Bonals
El sol despulla
del vestit fred el pati
el vesteix d'herba
i de dins de la terra
eix la força daurada
Kefas
Primavera caprichosa
o déspota
hoy pintas lo que en unos meses
traicionarás.
Los colores también se siembran
y los haces crecer.
Y nutres nuestra vista
y sorteas el frío más profundo
del que los hombres no acabamos nunca
de salir.
Fackel
El ros és un color humà. I que duri.
ResponSuprimeixBell i durador, Helena. Bona tmesis, també.
cantireta,
SuprimeixDisculpa, què vol dir “tmesis”?
És una figura retòrica.
SuprimeixAh, un encavallament! Ho he fet per la mètrica... però té un cert sentit. És una primavera partida en trossos.
SuprimeixEl paisatge es confon entre el prat i tu, que vols que no s'esborre. Preciosa tanka, Helena.
ResponSuprimeixSaluts i abraçades...
Rafael,
SuprimeixMai no se'n té prou, de primavera. Moltes gràcies i una abraçada!
Edat d'or. Edat de sort.
ResponSuprimeixBon joc de paraules, Xavier!
SuprimeixUn tanka muy hermoso, Helena. Es suave y elegante.
ResponSuprimeixUna abraçada
Ana
Moltes gràcies, Ana! Celebro que t'agradi.
SuprimeixSi poguessin dur sempre la primavera dins...
ResponSuprimeixBonic poema, com les flors, ni més ni pus.
Petonets, Helena.
Sa lluna,
Suprimeixexacte, jo la porto sempre dins, la primavera!
Moltes gràcies pel que dius de les flors! I petonets.
La edat d'or tindria que estar sempre un pas per devant nostre, així ens mantindrà la lluita continua per aconseguir la plenitud.
ResponSuprimeixBona primavera :)
Molt ben pensat, Artur!
SuprimeixBona primavera!
Molt adequat el poema al sentit del record lluminós, el del primer temps. Que tota la teva vida sigui un tapís de colors amables.
ResponSuprimeixUna abraçada.
Ja ho és, ara, de lluminosa la meva vida, Olga. Sobretot per la poesia!
SuprimeixPrimavera inspiradora..
ResponSuprimeixAquest groc atreu primer de tot la mirada, però després se'ns en va cap als verds tendres i exhuberants que també són primavera. El pasaisatge, ara, a Catalunya està per no parar de mirarlo i no parar d'escriure poemes.
És una delícia, Carme... Tot l'any hauria de ser primavera, però potser aleshores no en gaudiríem tant!
SuprimeixSense estiu no tindríem fruits.
SuprimeixJo ho deixo aquí.
cantireta,
SuprimeixA mi no m'interessen els fruits, sinó la flor.
El sol despulla
ResponSuprimeixdel vestit fred el pati
el vesteix d'herba
i de dins de la terra
eix la força daurada
Kefas
M'agrada molt, Kefas, com sempre! Ara te'l publico a dalt!
SuprimeixBons poemes, Helena i Kefas. Al meu poble en aquest temps també hi ha camps grocs (de colza), d'un color diferent del de la ginesta i també de les espigues rosses, i una mica de "tots els colors del verd", però amb molta sequedat (allà on "arrela el pi") i pols, tot per manca de pluja; i molts boixos arrasats per la papallona. En fi, és la vida que torna i s'entesta a reeixir per damunt de tots els entrebancs. Sort dels poetes!
ResponSuprimeixPoesia i primavera, serien dos sinònims!
SuprimeixPer a mi, poesia va amb tardor. Però tot és discutible.
Suprimeixcantireta,
Suprimeixés veritat, jo també he començat a escriure a la maduresa! Però per viure amb ella la primavera que no vaig conèixer.
Primavera té molts matisos de significat.
SuprimeixM'agrada el teu darrer vers.
Gràcies, a mi també m'agrada, perquè els prats rossos són el pitjor de l'estiu.
SuprimeixPrimavera: caprichosa
ResponSuprimeixo déspota:
hoy pintas lo que en unos meses
traicionarás.
Los colores también se siembran
y los haces crecer.
Y nutres nuestra vista
y sorteas el frío más profundo
del que los hombres no acabamos nunca
de salir.
Disculpa la interferencia, Helena, me apetecía participar.
ResponSuprimeixM'agrada molt, Fackel! Fas pensar. No t'he llegit escrivint poesia, només prosa poètica. Ara te'l publico a dalt!
SuprimeixEn ese blog, en la columna de la derecha tienes poesía...
ResponSuprimeixhttp://ellaberintogrotesco.blogspot.com/
Ja m'ho miraré! Moltes gràcies, Fackel!
SuprimeixExcelentes poemas. Ahora hay tres y me gustan mucho los tres.
ResponSuprimeixEnhorabuena a todos
Un beso
Y...
Una abraçada...
Ana, a mi el de Fackel m'agrada molt.
Suprimeix