En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 5 d’abril de 2021

Edat d'or


 BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets racó groc
de primavera dins
el primer temps.
Hi ets sempre i no t'esborres,
ni et confonc amb prats rossos.

Helena Bonals

El sol despulla
del vestit fred el pati
el vesteix d'herba
i de dins de la terra
eix la força daurada

Kefas

Primavera caprichosa
o déspota
hoy pintas lo que en unos meses
traicionarás.
Los colores también se siembran
y los haces crecer.
Y nutres nuestra vista
y sorteas el frío más profundo
del que los hombres no acabamos nunca 
de salir.

Fackel

35 comentaris:

  1. El ros és un color humà. I que duri.

    Bell i durador, Helena. Bona tmesis, també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. cantireta,
      Disculpa, què vol dir “tmesis”?

      Suprimeix
    2. Ah, un encavallament! Ho he fet per la mètrica... però té un cert sentit. És una primavera partida en trossos.

      Suprimeix
  2. El paisatge es confon entre el prat i tu, que vols que no s'esborre. Preciosa tanka, Helena.
    Saluts i abraçades...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      Mai no se'n té prou, de primavera. Moltes gràcies i una abraçada!

      Suprimeix
  3. Un tanka muy hermoso, Helena. Es suave y elegante.

    Una abraçada
    Ana

    ResponSuprimeix
  4. Si poguessin dur sempre la primavera dins...
    Bonic poema, com les flors, ni més ni pus.

    Petonets, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sa lluna,
      exacte, jo la porto sempre dins, la primavera!
      Moltes gràcies pel que dius de les flors! I petonets.

      Suprimeix
  5. La edat d'or tindria que estar sempre un pas per devant nostre, així ens mantindrà la lluita continua per aconseguir la plenitud.
    Bona primavera :)

    ResponSuprimeix
  6. Molt adequat el poema al sentit del record lluminós, el del primer temps. Que tota la teva vida sigui un tapís de colors amables.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho és, ara, de lluminosa la meva vida, Olga. Sobretot per la poesia!

      Suprimeix
  7. Primavera inspiradora..
    Aquest groc atreu primer de tot la mirada, però després se'ns en va cap als verds tendres i exhuberants que també són primavera. El pasaisatge, ara, a Catalunya està per no parar de mirarlo i no parar d'escriure poemes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una delícia, Carme... Tot l'any hauria de ser primavera, però potser aleshores no en gaudiríem tant!

      Suprimeix
    2. Sense estiu no tindríem fruits.

      Jo ho deixo aquí.

      Suprimeix
    3. cantireta,
      A mi no m'interessen els fruits, sinó la flor.

      Suprimeix
  8. El sol despulla
    del vestit fred el pati
    el vesteix d'herba
    i de dins de la terra
    eix la força daurada

    Kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada molt, Kefas, com sempre! Ara te'l publico a dalt!

      Suprimeix
  9. Bons poemes, Helena i Kefas. Al meu poble en aquest temps també hi ha camps grocs (de colza), d'un color diferent del de la ginesta i també de les espigues rosses, i una mica de "tots els colors del verd", però amb molta sequedat (allà on "arrela el pi") i pols, tot per manca de pluja; i molts boixos arrasats per la papallona. En fi, és la vida que torna i s'entesta a reeixir per damunt de tots els entrebancs. Sort dels poetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Poesia i primavera, serien dos sinònims!

      Suprimeix
    2. Per a mi, poesia va amb tardor. Però tot és discutible.

      Suprimeix
    3. cantireta,
      és veritat, jo també he començat a escriure a la maduresa! Però per viure amb ella la primavera que no vaig conèixer.

      Suprimeix
    4. Primavera té molts matisos de significat.

      M'agrada el teu darrer vers.

      Suprimeix
    5. Gràcies, a mi també m'agrada, perquè els prats rossos són el pitjor de l'estiu.

      Suprimeix
  10. Primavera: caprichosa
    o déspota:
    hoy pintas lo que en unos meses
    traicionarás.
    Los colores también se siembran
    y los haces crecer.
    Y nutres nuestra vista
    y sorteas el frío más profundo
    del que los hombres no acabamos nunca
    de salir.

    ResponSuprimeix
  11. Disculpa la interferencia, Helena, me apetecía participar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada molt, Fackel! Fas pensar. No t'he llegit escrivint poesia, només prosa poètica. Ara te'l publico a dalt!

      Suprimeix
  12. En ese blog, en la columna de la derecha tienes poesía...

    http://ellaberintogrotesco.blogspot.com/

    ResponSuprimeix
  13. Excelentes poemas. Ahora hay tres y me gustan mucho los tres.


    Enhorabuena a todos
    Un beso

    Y...

    Una abraçada...

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...