El gro persisteix, a pesar de la boira. Ahir vaig veure per televisió uns caps com aquests i era fabulós veure aquest mar tant groga !. Bona Diada de Sant Jordi, Helena !.
Les roselles són molt boniques i els camps decolza també, i els camps verds dels cereals diversos també i la combinació és genial!
Segur que la primavera es decidirà a portar-se millor i potser el coronavirus també i podrem sortir una mica més a veure el paisatge. A escampar la boira, com diu en Xavier.
La ginesta, la colza, colors de llibertat. Però sí, la boira continua. I no puc celebrar-ho. Sort de la poesia, que no allibera però ajusta a suportar les inclemències. Gràcies per ajudar!
El gro persisteix, a pesar de la boira.
ResponEliminaAhir vaig veure per televisió uns caps com aquests i era fabulós veure aquest mar tant groga !.
Bona Diada de Sant Jordi, Helena !.
Artur,
EliminaJo també els vaig veure, aquests camps de colza per la televisió. M'han inspirat!
El que quiere puede encontrar luz más allá de la niebla. La luz se lleva dentro de uno mismo.
ResponEliminaFackel,
EliminaForster deia que el veritable enemic és l'enemic interior, estic d'acord amb ell i amb tu.
Es hora d'escampar la boira.
ResponEliminaMolt bona, Xavier!
EliminaQuè escampi la boira, per poder veure tots els colors ben nítids.
ResponEliminaBons Sant Jordi! 📖🌹
Aferradetes.
I tant que ha escampat la boira, sa lluna, aquest Sant Jordi!
EliminaTot es transforma. De de l'any passat fa tenir un groc més intens.
ResponEliminaUna tanka molt original, Helena Bonals.
A reveure
Rafael
Sí, tot es transforma, Rafael, diuen que fins d'aquí quatre anys no tornaran els camps de colza.
EliminaLes roselles són molt boniques i els camps decolza també, i els camps verds dels cereals diversos també i la combinació és genial!
ResponEliminaSegur que la primavera es decidirà a portar-se millor i potser el coronavirus també i podrem sortir una mica més a veure el paisatge. A escampar la boira, com diu en Xavier.
Carme,
EliminaEl meu Coronavirus és metafòric!
Boira de llum, i que duri.
ResponEliminaM'agrada!
Em fa molta il•lusió que t’agradi, cantireta, és un poema improvisat, sense gaire temps, que vaig fer per escriure alguna cosa per Sant Jordi!
EliminaHoy más que nunca nuestra capacidad de resistencia y creatividad deben surgir. Todo esto es un reto.
ResponEliminaLa niebla puede dar paso a la luz, aunque sea dentro de nosotros.
Tu poema es muy bello y triste. ¿Vencerá el espíritu humano? Sí... al menos eso creo...
Un beso enorme
Ana,
EliminaLa resiliència és allò meu!
Gràcies per l'elogi, que es veu tan sincer.
La ginesta, la colza, colors de llibertat. Però sí, la boira continua. I no puc celebrar-ho. Sort de la poesia, que no allibera però ajusta a suportar les inclemències. Gràcies per ajudar!
ResponEliminaAquest contrast entre el groc i la boira fa poesia, si més no...
Elimina