AGUS Per la serra de Ponent
Pals antiestètics,
però alhora la força
dels teus poemes.
Helena Bonals
La solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.
Carme Rosanas
Són tan antics
els arbres del telègraf
que són natura.
Xavier Pujol
La nova força
des dels fils t'acompanya
camí de sempre
i quan al destí arribis
allà estarà esperant-te.
Kefas
Arbres florits,
allò que preconitza
un somni tímid.
Molt ben trobada la força dels pals, Helena! M'has inspirat per continuar amb una idea semblant.
ResponEliminaLa solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.
Carme,
ResponEliminaPer a mi els pals són el progrés, i amb el progrés es fa més ampla la solitud, és veritat.
He modificat el segon haiku, a veure què te'n sembla.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSón tan antics
ResponEliminaels arbres del telègraf
que són natura.
Molt original, Xavier!
EliminaLa nova força
ResponEliminadesde els fils t'acompanya
camí de sempre
i quan al destí arribis
ella estarà esperant-te
kefas
Kefas,
EliminaJo vull arribar a aquest destí!
Te l'he corregit una mica, la tanka.
Las palabras siempre andan en la única dirección pero posibilitando dos (o más) sentidos. Conviene tenerlo en cuenta. Y desproveerlas acaso de los objetos del camino.
ResponEliminaTot pot veure's de més d'un cantó, Fackel.
EliminaEls pals, que ens duen el fil cap a tu !
ResponElimina:)
Que maco, Artur!
EliminaBonic aplec d'haikus i una tanka. L'alçada i verticalitat dels pals, l'horitzontalitat i la profunditat dels fils i del camí... Tot convida a anar més enllà. "Excelsior", com deia Maragall. El viatge de l'esperit no s'acaba mai.
ResponEliminaHas fet un poema en prosa, Ramon!
EliminaSempre m'admira aquesta capacitat vostra de dir tant amb tan poques paraules. Us felicito! Breument... que encara m'enrotllaria.
ResponEliminaTeresa,
EliminaA mi m'admira com escrius tu!
Caminant entre pals per a tenir més força amb el haiku. Molt original.
ResponEliminaEls altres també em semblen molt bons i amb molt sentits que tenen art.
Saluts i una abraçada.
Rafael
Moltes gràcies, Rafael!
EliminaMolt bons, tots.
ResponEliminaA mi la foto em fa pensar amb l'esforç feixuc.
Aferradetes, Helena.
Gràcies, sa lluna, sí, és una imatge que parlaria de la lleugeresa i la feixuguesa.
EliminaTodos los poemas son muy bellos...
ResponEliminaRitmo, sabiduría y sobriedad.
Una abraçada, Helena...