En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 13 de febrer de 2021

Més enllà del progrés

 AGUS Per la serra de Ponent


Pals antiestètics,
però alhora la força
dels teus poemes.

Helena Bonals

La solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.

Carme Rosanas

Són tan antics
els arbres del telègraf
que són natura.

Xavier Pujol

La nova força
des dels fils t'acompanya
camí de sempre
i quan al destí arribis
allà estarà esperant-te.

Kefas



JUANJO Coneixes Granollers?

Arbres florits,
allò que preconitza
un somni tímid.

19 comentaris:

  1. Molt ben trobada la força dels pals, Helena! M'has inspirat per continuar amb una idea semblant.

    La solitud
    a la vora dels pals
    es fa més ampla.

    ResponSuprimeix
  2. Carme,
    Per a mi els pals són el progrés, i amb el progrés es fa més ampla la solitud, és veritat.
    He modificat el segon haiku, a veure què te'n sembla.

    ResponSuprimeix
  3. Són tan antics
    els arbres del telègraf
    que són natura.

    ResponSuprimeix
  4. La nova força
    desde els fils t'acompanya
    camí de sempre
    i quan al destí arribis
    ella estarà esperant-te

    kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kefas,
      Jo vull arribar a aquest destí!
      Te l'he corregit una mica, la tanka.

      Suprimeix
  5. Las palabras siempre andan en la única dirección pero posibilitando dos (o más) sentidos. Conviene tenerlo en cuenta. Y desproveerlas acaso de los objetos del camino.

    ResponSuprimeix
  6. Els pals, que ens duen el fil cap a tu !
    :)

    ResponSuprimeix
  7. Bonic aplec d'haikus i una tanka. L'alçada i verticalitat dels pals, l'horitzontalitat i la profunditat dels fils i del camí... Tot convida a anar més enllà. "Excelsior", com deia Maragall. El viatge de l'esperit no s'acaba mai.

    ResponSuprimeix
  8. Sempre m'admira aquesta capacitat vostra de dir tant amb tan poques paraules. Us felicito! Breument... que encara m'enrotllaria.

    ResponSuprimeix
  9. Caminant entre pals per a tenir més força amb el haiku. Molt original.
    Els altres també em semblen molt bons i amb molt sentits que tenen art.
    Saluts i una abraçada.
    Rafael

    ResponSuprimeix
  10. Molt bons, tots.
    A mi la foto em fa pensar amb l'esforç feixuc.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna, sí, és una imatge que parlaria de la lleugeresa i la feixuguesa.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...