Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com les pàgines d'algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.
(Seguint la Carme, dins Itineràncies poètiques, sobre el Covid 19)
L'he llegit a "Itineràncies poètiques" i ara el torno a llegir aquí.
ResponEliminaSi som com llibres a la prestatgeria, encara no sé a quina secció m'haurien de posar.
A la de fotografia, i a la de poesia, Xavier. Però és difícil decantar-se per una! Si no hi ha imatge, claríssimament a la de poesia.
EliminaAquest "buit" és una oportunitat per "llegir-nos" , ara que tenim temps per nosaltres...
ResponEliminaSalut ;)
Totes les crisis són una oportunitat, Artur.
EliminaEns tenim, també virtualment. Per aquest fil màgic i virtuós. Llibre també.
ResponEliminaI tant que sí, Teresa!
EliminaI sort dels llibres, Helena! I dels blogs! Si a més de llegir, volem compartir, comunicar, comentar, tenim els blogs. Mai com ara s'agraeixen tant.
ResponEliminaTeresa Duch,
EliminaEls blogs poden estar passats de moda, però tant me fa!
Jo sempre he llegit molt, i ara, és clar, encara més, i rellegeixo molta cosa que tenia empolsinada i arraconada, i en gaudeixo. I m'agrada llegir poemes, perquè m'acosten a les sensibilitats alienes, de vegades m'obren portes inesperades i em mouen a identificar-m'hi, i de vegades no, però sempre m'ajuden a reflexionar. I els teus versos sobretot. Gràcies per fer-los públics.
ResponEliminaGràcies a tu per ser-hi sempre comentant, Ramon.
EliminaNecessites dels llibres, per això estan i has de compartir les teues vivències, les quales són la teua forma de ser. LLegir s'ens fa imprescindible. Jo també llig molt, quan puc.
ResponEliminaSí que els necessito, els llibres, i tinc tan poc temps per llegir... per a mi el temps que tenim ara és un luxe.
ResponElimina