I com li dius a Carme Rosanas, la frase que li has posat: tot que és un poema que no parla gaire del tema del confinament. Aleshores, com està editat en el Niporepte, en "Confinats". Saluts. Rafael
M'agrada molt la imatge: no ets tu, que et quedes amb la visió d'un estel... és l'estel que es queda amb tu, se t'apropia, et posseeix. Això deu ser la poesia. Que bé que ho dius!
Ramon, Però perquè això passi has de tenir els batents oberts, i les pàgines badades... Puc explicar que això m'ha passat contades vegades. Però les recordaré per sempre, tal i com dic.
Preciós, preciós... dels millors.
ResponEliminaHi ha versos, fragments i fins i tot llibres,sencers que,es queden per sempre.
Carme,
EliminaAquest poema és dels que tinc clars només de veure la imatge del Niporepte.
Tot i que és un poema que no parla gaire del tema del confinament...
EliminaLa finestra oberta de bat a bat. Que hi entri la poesia i que s'hi quedi.
ResponEliminaXavier,
EliminaJoan Margarit em va dedicar un poemari dient-me que tant debò algun dels seus poemes es quedés amb mi. M'hi he inspirat.
Estem dins una presó amb les finestres obertes...
ResponEliminaSalut :)
Sí, Artur, ni punt de comparació amb un veritable pres.
EliminaL'estel restarà perpetu en els teus versos. Un tanka que brilla com un diamant, encar que no diu res dels confinats.
ResponEliminaRafael,
EliminaSempre tan generós!!!
I com li dius a Carme Rosanas, la frase que li has posat: tot que és un poema que no parla gaire del tema del confinament.
EliminaAleshores, com està editat en el Niporepte, en "Confinats".
Saluts. Rafael
Crec que sí que es refereix al confinament, la finestra oberta, Rafael. Una mica indirectament.
EliminaAh, sí. Doncs perfecte, Helena. La qüestió, és que no trobava la situació pel Niporepte. És que a mí, m'ha encantat. Gràcies.
EliminaSaluts, Rafael
Doncs ben bé un dels millors
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Jordi!!!
EliminaPrecioso, Helena:
ResponEliminaUnos versos delicados que nos hacen temblar de emoción.
Un fuerte abrazo
Ana,
EliminaMoltes gràcies, tremolar d'emoció no és fàcil!
És un tema recurrent en mi, el d'aquest poema. Però mai l'he expressat tan bé.
M'agrada molt la imatge: no ets tu, que et quedes amb la visió d'un estel... és l'estel que es queda amb tu, se t'apropia, et posseeix. Això deu ser la poesia. Que bé que ho dius!
ResponEliminaRamon,
EliminaPerò perquè això passi has de tenir els batents oberts, i les pàgines badades... Puc explicar que això m'ha passat contades vegades. Però les recordaré per sempre, tal i com dic.