 |
| ANTONI Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
L'esperança no és en el verd,
ni en els camps de blat
a punt de ser sembrats.
L'expectativa es troba
en una fràgil rosella,
però forta en el roig.
Envoltada del gris quotidià
és quan crida el seu amor.
M'agrada molt, Helena!!!!
ResponEliminaL'esperança i l'expectativa es troba en la rosella cridant el seu amor i també en qui la sap veure i escoltar...
Carme,
EliminaCrec que em projecto en la rosella una mica massa... sense la grisor no destacaria prou el roig. M'agrada la inspiració que prové de la quotidianeitat.
Apostem tot al roig ! :)
ResponEliminaArtur,
EliminaAquest color s'ho val tot! No soc gaire de roses...
Diana!!
ResponEliminaXavier,
EliminaHi ha imatges que sembla que les hacin fet per a tu, no et costa d'escriure'n, d'aquí segurament el teu "Diana!!"
M'agrada molt.
ResponEliminaAlfonso!
EliminaJa feia temps que no et llegia per aquí! Moltes gràcies!
Delicados versos que dejan pensando...
ResponEliminaUn beso
Ana,
EliminaHo celebro! Moltes gràcies, també!
L'esperança és que, malgrat la fragilitat efímera, el vermell de la natura es van renovant sempre (amb permís dels pesticides). L'esperança és que, quan jo cauré, s'haurà aixecat algú altre. L'esperança és la bellesa i la regeneració contínua (el mite de l'etern retorn?). Molt bon poema.
ResponEliminaL'esperança és poder comptar amb els teus comentaris sempre tan entusiastes!
Elimina