 |
| BIGAS, Joan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La poesia és l'art més factible, senzill,
còmode i directe que hi ha.
En qualsevol moment, en qualsevol suport,
només has de passar el que sents,
el que vius, el que t'apassiona
pel sedàs de les paraules.
Perquè l'enlluernament de l'inici
vol persistir en el camí.
Ara t'escolto.
ResponEliminaI sempre!
Sí, Xavier, no sé com ho fas per ser-hi sempre!
EliminaEl sedàs de les paraules que sempre transforma la realitat. La fa més viva, més intensa, més present. I ajuda a recordar-la millor.
ResponEliminaQue duri l'enlluernament!
EliminaCarme,
EliminaEl sedàs és fidel a l'enlluernament!
Tal com ho expliques sembla fàcil, Helena, però passar-ho a paraules... és molt difícil i en poesia encara més.
ResponEliminaTeresa,
EliminaOscar Wilde deia que has de tenir alguna cosa per dir, i dir-la. Jo quan sé què vull dir ja tinc mitja feina feta. L'Olga Xirinacs se'n riu dels que tenen restrenyiment creatiu, el dels qui es queixen que els costa de posar-s'hi, els que escriuen amb dolor. Tot són punts de vista, simplement.
I tant de bo no perdem mai aquest camí ni les ganes de caminar. Al final de tot, també hi ha la llumeneta que ens espera. Gràcies, Helena.
ResponEliminaL'enlluernament de l'inici deu ser directament proporcional al del final, Olga. Que no ens el prengui ningú ni res.
EliminaHo fas molt senzill, però....no per tothom és igual ;)
ResponEliminaSalut i versos, tu que saps fer-ne !
Artur,
EliminaNo sé si es senzill o no, però em fa feliç, i això sempre fa semblar les coses menys costa amunt!
No es podia explicar millor, Helena: fer passar els sentiments, les vivències, les passions pel sedàs de les paraules, que els dona forma artística. Com ho fas tu.
ResponEliminaA la carrera ens parlaven de la "transitivitat", la manera com el poema és un vidre opac, i el que diu passa a través de les paraules, les imatges.
EliminaM'agrada, aquest concepte. És ben bé així, crec.
Elimina