En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de gener de 2020

Piangerò




Vaig plorar perquè no m'estimaven,
després perquè no podia estimar.
I ara ploro de felicitat.

10 comentaris:

  1. Hi ha llàgrimes dolces i llàgrimes salades.

    ResponElimina
  2. Les millors llàgrimes, les de felicitat!!!

    ResponElimina
  3. Ha aconseguit un bon guany ! Tres línies curtes, que expressen molt ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diuen això de la poesia, Artur! Lo bueno si breve dos veces bueno!

      Elimina
  4. La felicitat s'abasta amb la sensibilitat d'estimas, encara que no t'estimen i plores.
    Molt bona poesia, Helena.
    Bona nit...
    Rafael Molero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Ja ho sé, això que dius, però és fantàstic que et facin cas!

      Elimina
  5. En ben poc espai descrius una trajectòria cap amunt. Plorar de felicitat, "che più cercando io vo?"

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...